Inquietud per la supevivència d’una espècie en perill d’extinció, la tintorera, arran d’un estudi fet al canó del cap de Creus. El treball, dut a terme pel centre d’immersió Sotamar de Cadaqués amb el suport dels departaments de Territori i Agricultura, ha demostrat que una de cada cinc tintoreres observades a la zona tenen hams retinguts a la boca.

L’anàlisi dels resultats suggereix que la majoria d’aquests exemplars van ser capturats i ferits en altres punts del Mediterrani perquè a Catalunya la pesca de palangre en superfície —que n’utilitza— és molt residual. Tot i això, des de l’administració s’està treballant de la mà del sector pesquer per trobar solucions per protegir aquesta espècie en perill «crític» d’extinció.  El responsable de depredadors marins protegits del Departament de Territori, Jordi Ruiz, assegura que «ens preocupa perquè en alguns casos les ferides comprometen la supervivència dels animals».

El projecte de seguiment d’aquesta espècie al cap de Creus es va començar a gestar entre el 2018 i el 2019 de la mà del responsable del centre d’immersió Sotamar, Jordi Riera. Més tard la proposta va despertar l’interès de la comunitat científica i també de l’aleshores Departament d’Acció Climàtica, que l’any 2023 es va unir al projecte i el va cofinançar per treballar-hi conjuntament. Gràcies a aquestes investigacions s’ha pogut constatar que aquesta zona del litoral és un punt «estable» de cria de tintoreres. Segons Ruiz, «circulen per tota la Mediterrània occidental; passen l’hivern més al sud, a prop de les costes africanes, nord-americanes i d’Andalusia i, després, van pujant cap a Itàlia o cap a Catalunya i el golf de Lleó». Es concentren al canó del cap de Creus i algunes aigües properes del golf de Lleó fins al barranc de la Fonera, sobretot entre finals de primavera i l’estiu, sempre en aigües profundes. Amb les observacions fetes a partir del 2023 es va comprovar  que molts exemplars apareixien amb hams retinguts, sobretot a la zona de la boca. Per aprofundir en aquesta realitat, van endegar l’estudi que es va publicar aquest estiu, que recull una mostra de 87 exemplars que es van poder observar en alta mar entre el 2022 i el 2023. D’aquests, aproximadament un 20% (17 individus) tenien un o més hams clavats, a més de lesions cutànies provocades pels mateixos hams. I la meitat de les tintoreres que tenien hams també portaven fils de niló adherits. Del total d’afectats, pràcticament un 91% portava hams dissenyats específicament per a la captura de peixos espasa. Això suggereix que haurien estat objecte de pesca accidental al llarg de la Mediterrània abans d’arribar a les costes empordaneses. A Catalunya, de fet, la pesca de palangre en superfície té molt poques barques.

Actualment es treballa amb l’ajut dels pescadors per trobar sistemes per salvar la vida de tintoreres ferides. Amb l’ajut de fons Next Generation es pensa en hams que es puguin desfer més ràpidament o també en algun tipus de senyals aversius, fins i tot camps electromagnètics, que només afectin els peixos cartilaginosos, per evitar les captures col·laterals.

Un estudi d’ investigadors francesos diu que en tota la Mediterrània podria haver-hi entre 800 i 1.800 exemplars adults de tintorera. I Ruiz afegeix que «si aquí hi sumes els juvenils, podrien ser unes desenes de milers».