Patrullant de paisà i sense cap identificatiu visible, detenen fins a vuit persones més que els mossos d’esquadra uniformats. I de fet, aquesta és la gràcia, perquè els van desplegar precisament per poder fer algunes tasques sense ser detectats. Parlem de la unitat policial especialitzada Grup 200, que en el cas concret de Figueres (i tota l’àrea policial que abasta), s’ha batejat com a Fluvià 200. 

Són agents de Seguretat Ciutadana. És a dir, que fan prevenció i reacció, o dit d’una altra manera, eviten els delictes però després també detenen els delinqüents que els han comès. A la Regió Policial de Girona hi ha un total de 68 efectius de paisà. I l’intendent Xavier Domènech explica que es tracta d’agents que tenen «un perfil molt específic», i que han de ser policies «de total confiança» del superior, per les característiques de la feina que han de desenvolupar.

En aquest sentit, el responsable dels mossos gironins assenyala que han de tenir «vocació» per poder fer aquesta feina i més disponibilitat, perquè és habitual que se’ls modifiqui l’horari. Però si hi ha una característica que per a Domènech és rellevant d’aquests agents és el coneixement que tenen del territori. «Només de sentir un carrer, han de saber de què li estan parlant, i coneixen tots els delinqüents habituals i el modus operandi dels que venen de fora. Són un grup especial, tot i no ser una especialitat», assenyala.

Un dels delictes que més persegueixen les unitats de paisà dels Mossos és el furt, però l’intendent admet que el robatori amb violència és el que més inseguretat genera als ciutadans. «Precisament per això intentem que el Grup 200 faci tasca proactiva en aquest tipus de delicte», explica.

UN SISÈ SENTIT. Domènech assenyala que aquests policies han desenvolupat «un sisè sentit» que els permet detectar quan un individu vol cometre algun tipus de delicte. «Sembla mentida, però tenen aquesta capacitat, i això és un avantatge per a nosaltres», diu. I una altra particularitat és que són capaços de fer un escaneig a partir de fotografies que tenen de potencials delinqüents. Quan es creuen amb una d’aquestes persones, vigilen.

SI VOLEN, SE’LS RECONEIX. Domènech també explica que una altra particularitat d’aquests policies és que se’ls reconeix «si volen que se’ls reconegui». Un exemple són les manifestacions, on fan una tasca de vigilància, però també col·laboren per evitar incidents. «Allà se’ns reconeix fàcilment i la nostra tasca és evitar que a dins de la protesta hi hagi persones que vulguin cometre un fet delictiu o que un grup contrari intenti enfrontar-se», relata.
Per contra, si van a festes amb grans aglomeracions on hi pot haver tràfic de droga, passen totalment desaparcebuts. «Fins i tot hi ha vegades que ens avisen alertant-nos que hi ha gent sospitosa, que semblen delinqüents, i nosaltres sabem que són els nostres que estan treballant», relata.

I malgrat que el Grup 200 acudeix a qualsevol requeriment que pugui haver-hi a la seva zona, Domènech explica que sempre «és millor que vagin a determinats delictes». A tall d’exemple, explica que una baralla «no és el més idoni», ja que els participants poden pensar que senzillament són persones que es volen afegir a la batussa. I tampoc és recomanable en casos de violència masclista, on és millor que s’hi presenti un mosso uniformat. En canvi, en un atracament sí que és més efectiu un mosso de paisà, ja que passa desapercebut al lladre i pot tenir més possibilitats d’arrestar-lo.

MÉS LESIONS. Una de les conseqüències que representa ser mosso de paisà és el nombre de lesions que pateixen, que és més alt que no pas els uniformats. Domènech explica que l’uniforme «és un paraigua», i ells no generen «el mateix respecte».

Pel que fa a l’activitat que tenen aquests efectius, el número dos del cos a la demarcació explica que Girona i Figueres són, pel fet de ser les ciutats més grans, on més activitat es concentra.