Estudiar l’estat de salut de les zones humides de diverses pedreres abandonades per determinar les amenaces i oportunitats de cada espai i crear propostes de conservació adients per afavorir-hi la biodiversitat. Aquest és el principal objectiu d’un dels últims projectes impulsats per la Fundació Emys, que amb el suport de la Beca Internacional 2024 de Patagònia ha detectat 122 pedreres abandonades a l’Alt Empordà, i 149 més amb l’activitat finalitzada.

Tal com expliquen des de l’entitat, ja fa unes dècades que les grans pedreres i mines a cel obert de Catalunya han deixat de ser rendibles (a causa del progrés industrial), i han derivat en «espais totalment degradats» amb uns ecosistemes que s’han anat adaptant a aquestes situacions. Actualment, arreu del país hi ha 1.877 pedreres abandonades, 458 de les quals són a les comarques gironines. I tal com explica la cap de l’àrea de conservació de la Fundació Emys, Ona Font, en alguns casos, com a conseqüència no desitjada de l’explotació, les activitats extractives de roca o mineral arriben a la zona freàtica. 

L’aigua aflora cap a la superfície durant diversos mesos, o fins i tot de manera permanent. I el que a vegades suposa una pèrdua d’aigua de l’aqüífer i l’assecament de fonts, pous i cursos fluvials propers, altres cops crea basses que s’omplen durant les pluges i són colonitzades per espècies de zones obertes o d’ambients aquàtics, que hi troben refugi i aliment. «Aquesta restauració natural és molt interessant, ja que les zones humides són un dels ecosistemes més vulnerables del planeta. Segons el Living Planet Index, el 85% de les espècies que viuen en zones humides han patit una disminució en els últims 50 anys», puntualitza Font.

PRIMERA FASE. Abans de començar-les a restaurar, la fundació ha impulsat una prospecció i catalogació telemàtica de les extrac­cions, prioritzant aquelles que contenen punts d’aigua. A les seleccionades, s’hi ha fet un inventari i caracterització per determinar els factors ambientals i antròpics que modulen la presència de fauna, i també un seguiment de biodiversitat. I «conscients del valor d’aquestes zones», en col·laboració amb el Centre de Recerca en Geologia i Cartografia Ambiental (GEOCAMB) de la Universitat de Girona, s’ha realitzat un estudi hidrogeològic en què s’han analitzat les característiques del substrat, la procedència de l’aigua i la seva relació sobre les masses d’aigua més properes.

Júlia Ferrer, tècnica de conservació de la Fundació Emys i coordinadora del projecte, remarca que l’assessorament i participació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) també ha esdevingut clau per desenvolupar unes directrius bàsiques per a la restauració de les pedreres amb basses artificials i, alhora, defensar un model de restauració que no perjudiqui les espècies més vulnerables que ja hi han arribat de manera natural.

PERSPECTIVA DE FUTUR. Amb 122 pedreres alt-empordaneses identificades com a potencials refugis de fauna, el projecte marca un punt d’inflexió en la forma com es perceben i es gestionen aquests espais. «Aquesta descoberta no només destaca la importància de les pedreres com a refugis temporals per a espècies vulnerables, sinó que també proposa un model de restauració respectuós amb els ecosistemes naturals. Així, s’obre la porta a un futur on espais considerats residuals esdevenen aliats clau en la lluita per la conservació de la biodiversitat», destaquen fons de la fundació. 

I a mode de conclusió, avancen que «la idea és fer més projectes en aquest sentit per poder tenir dades més precises pel que fa al grau de restauració o la quantitat de punts d’aigua, quan trobem finançament».