Amb el desig que «la unitat es mantingui també al Parlament», el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, va cloure l’acte d’aquest dissabte sobre la reafirmació de l’Albera com a parc natural. Sargatal  va agrair a totes «les entitats, ajuntaments, partits polítics, propietaris, tothom» aquesta entesa i va qualificar la jornada celebrada a l’antiga cooperativa del Sindicat Agrícola el Parral de «dia històric». Des del Govern de Salvador Illa ja s’han iniciat els tràmits per fer cinc parcs natural nous a Catalunya i sembla que el de l’Albera és el primer de la llista. Això voldrà dir més protecció per a aquesta zona, que ara està considerada paratge natural d’interès nacional.
L’acte públic d’aquest cap de setmana portava per nom «Albera, Parc Natural? 40 anys més tard» i va servir per posar en escena tota la unitat que hi ha al territori perquè la protecció de l’espai sigui una realitat després de quatre dècades de clams. En tot aquest temps, i gràcies a la Plataforma per l’Impuls del Parc Natural de l’Albera (PIPA) i altres entitats ecologistes, excursionistes, grups de treball i també l’Institut d’Estudis Empordanesos (IEE), s’ha intensificat la feina per aconseguir més protecció. De fet, l’amenaça del parcs eòlics ha estat clau. Això no vol dir, però, que el projecte del Galatea es pugui aturar davant l’avançat estat de  la seva tramitació. D’això ja n’ha advertit el secretari de Transició Ecològica. 

A banda de les entitats, la proposta de declarar l’Albera com a parc natural compta amb l’aval dels 17 municipis de la zona, amb els seus representants presents aquest dissabte a Capmany (imatge de portada d’aquesta edició d’hora nova). Aquests 17 municipis han aprovat la moció per impulsar la declaració del Parc Natural de l’Albera. Un territori que també ha vist com el Consell Comarcal de l’Alt Empordà aprovava ara farà un any una declaració institucional a favor del parc natural, i també ho ha fet a principis d’aquest any la Diputació de Girona. 

Durant la jornada de dissabte —amb el periodista Santi Coll com a mestre de cerimònies— també es van realitzar ponències sobre el patrimoni natural de l’Albera i una taula rodona, i també es van sentir les veus d’una desena de persones que treballen per gestionar i valoritzar l’Albera. 

Tota una tasca que per Jordi Sargatal serà clau i facilitarà els tràmits per a la creació del parc natural i perquè, per exemple, «en el catàleg de zones humides s’hi pugui posar fins l’última bassa». De moment, s’ha designat amb ajuts externs una persona extra perquè treballi el paratge natural de l’Albera. Es tracta de Sergi Romero, que fins ara assumia la gestió al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, que ara passarà a portar Ponç Feliu compaginant-ho amb la feina al Parc Natural del Cap de Creus. 

Pel que fa a l’Albera, amb la feina feta des de fa 40 anys i amb la futura Agència Catalana de Natura, la conselleria de Territori de Sílvia Paneque podrà tirar endavant fàcilament aquest clam de la comarca. Sargatal també recordava que «no hi ha cap parc natural que s’hagi iniciat amb una rei­vindicació per part de tothom».

LA JOIA. La serra de l’Albera és el nom que rep el tram oriental dels Pirineus, des del Pertús fins a la mar. Separa les grans planes de l’Empordà i del Rosselló i des del 1659, pel Tractat dels Pirineus, la seva carena forma part de la línia fronterera francoespanyola. Té uns 25 km de llargada i els cims principals són el puig Neulós (1.257 m), el puig dels Pastors (1.167 m), el puig dels Quatre Termes (1.156 m) i el pic de Sallafort (992 m). Pel que fa al Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, està situat al nord-est de l’Empordà i forma part dels termes municipals de la Jonquera, Espolla i Rabós. Està constituït per dues zones: l’occidental, sector de Requesens-Baussitges, amb vegetació de caràcter centre europeu, amb fagedes i rouredes humides; i l’oriental, sector de Sant Quirze de Colera, més mediterrània, amb vegetació de suredes i brolles, on subsisteixen les darreres poblacions de tortuga mediterrània.