L’Alt Empordà es recupera de la covid i el càncer és la primera causa de mortalitat
L’índex socioeconòmic territorial de la comarca, que permet valorar l’estat de la població, és el més baix de tot Catalunya

L’Alt Empordà s’ha recuperat de la pandèmia, i això li ha permès remuntar alguns valors econòmics, però tot i així és el territori amb l’índex socioeconòmic territorial (IST) més baix de tot Catalunya. És una de les principals conclusions de l’informe Indicadors Clau de l’Alt Empordà 2024, l’estudi anual elaborat pel Pol de Salut Social de l’Alt Empordà (Indika) per descriure diferents àmbits que afecten el benestar de les persones a través de dades sociodemogràfiques, de salut, educatives, sobre les condicions de vida, econòmiques i de recursos naturals del territori. L’objectiu final: poder definir unes polítiques futures que ajudin a millorar la vida dels alt-empordanesos.
L’edició que acaba de publicar la Fundació Salut Empordà (FSE) mostra una recuperació de diversos valors en la línia prèvia a la pandèmia, tot i que el 2022 i el 2023 ja s’havia modificat la tendència de diversos indicadors. Però també conclou que «la població és complexa i no totes les tendències dels diferents indicadors són positives, i això caldria tenir-ho en compte de cara a futures actuacions per a poder millorar la realitat».
En aquest sentit, més enllà de l’IST, el 2024 les taxes d’atur registral milloren respecte d’anys anteriors, però l’Alt Empordà continua amb xifres per sota de la mitjana catalana. La renda familiar disponible bruta és de 14.339 euros per habitant. I malgrat que això representa una lleu recuperació, continua sent més baixa que a la resta de Girona, i de Catalunya. El sector serveis encara domina totalment la nostra economia (ens aporta un 77% del valor afegit brut), i ara també queda palesa la recuperació en l’activitat del turisme i l’hostaleria.
En termes demogràfics, tot i que en l’última dècada la població ha augmentat gairebé un 4%, el 2008 la taxa bruta de natalitat va començar a anar a la baixa i el 2022 es va estancar: des d’aleshores a la comarca hi neixen cada any entre 7 i 8 nadons per cada 1.000 habitants. En canvi, el 2023 el 19,09% de la població tenia més de 64 anys, i es preveu que l’any 2043 aquest percentatge oscil·li entre el 26 i el 30%. L’esperança de vida mitjana en néixer és de 83 anys (86 anys les dones i 80 anys els homes). I a data d’avui la principal causa de mortalitat és el càncer. El 36,40% de les defuncions registrades per la FSE el 2023 van ser provocades per alguna variant d’aquesta malaltia. I la segueixen en el rànquing les malalties del sistema circulatori (19,71%) i les afeccions del sistema respiratori (13,81%), mentre que el coronavirus ha passat a la cua.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari