Fa uns mesos que la finca de la Bòbila d’en Soler, a Vilafant, és a la venda. En un principi, el preu de sortida era de mig milió d’euros, però ara la propietat en demana 370.000. La finca, de 49.484 m2, inclou edificacions històriques catalogades, com la xemeneia i les estructures dels forns de l’antiga fàbrica de rajols. Es tracta de patrimoni i d’una part de bé cultural d’interès local (BCIL). Per tant, una opció de futur per a l’espai podria ser l’adquisició per part de l’Ajuntament. Aquesta possibilitat, però, no es està prevista, ara per ara. 

L’alcaldessa, Montse de la Llave,  assegura que el consistori no pot assumir el preu de venda per un espai que, a més, «requerirà inversió per al manteniment». En aquest sentit, l’alcadessa és molt clara: «Si poguéssim arribar a una entesa, a un preu simbòlic, clar que ens interessa. No deixa de ser patrimoni per nosaltres».  Per l’equip de govern aquesta seria «una pastilla genial», juntament amb Palol Sabaldòria i tota   la zona del Manol. Tot i això, De la Llave insisteix: «amb aquests preus no podem arribar-hi a no ser que hi hagués alguna subvenció d’aquestes extraordinàries, que ara no veiem». 

Els propietaris de la finca van contactar amb l’Ajuntament per anunciar-los que posarien a la venda l’espai, des d’aleshores, no ha trascendit cap més trobada. Sigui com sigui, que els terrenys i la part catalogada dels edificis passessin a mans públiques permetria arranjar una mica més la zona i evitar-ne el deteriorament. Anys enrere les tramuntanades van afectar la xemeneia, que havia fet més de 46 metres d’alçada. Se’n va desprendre una part i va quedar amb una estructura superior irregular. D’altra banda, fa tres anys l’Ajuntament va obligar la propietat a actuar per evitar riscos i es va acabar escapçant la part superior de la xemeneia i fent tasques de consolidació de l’estructura. 

POSSIBILITATS. En el portal immobiliari la finca es ven com a casa o xalet, però l’espai és sòl rústic i en qüestió d’obres s’hi poden fer només «totes aquelles de manteniment i conservació». El pla general dona a l’espai un ús relacionat amb l’activitat agrícola, de manera que no es permet cap activitat industrial ni la instal·lació de cap fàbrica. 

L’anunci de la venda destaca, també, que les gairebé cinc hectàrees de terreny tenen diverses possibilitats i es posen com a exemples els usos per a «instal·lacions esportives, centres recreatius, restauració i espais d’oci».  A l’anunci també es destaca que pot ser un lloc apte «per a establir -hi restaurants, cafeteries o àrees d’esbarjo». Fins i tot, es descriuen  altres possibilitats com  «acollir  serveis privats i socioculturals, clubs socials, culturals o activitats religioses». 

Amb la normativa urbanística a la mà i amb la futura propietat es veurà què acaba passant en aquest espai tan transitat per passejar o fer esport. Fa un parell d’anys la zona havia acollit les instal·lacions de l’associació protectora d’animals Canae i, des d’aleshores, no sembla haver tingut cap més ús. Al marge d’això, la finca és  en un espai natural ben a tocar dels itineraris i rutes a l’entorn del Manol i no gaire lluny de la bona comunicació amb l’estació de l’alta velocitat. 
  
LA HISTÒRIA. L’anomenada Bòbila d’en Soler és un edifici del 1880 inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El fet que l’Ajuntament el declarés bé d’interès municipal en el seu moment el va convertir automàticament en un immoble catalogat oficialment. La Bòbila està situada al veïnat de Palol Sabaldòria i té el seu origen en la tradició rajolera, que amb els anys va passar de l’artesania a la indústria.  El 1620 a Vilafant hi funcionaven 15 forns de rajolers de caràcter familiar. Amb el pas dels anys es va reduir la manera de treballar i el 1880 es va obrir la gran bòbila de Rafael Soler a Palol Sabaldòria. Va ser l’inici de la desaparició total dels forns familiars i la mecanització del procés. El 1915 es va ampliar la fàbrica i entre el 1965 i el 1975 el descens de la producció va obligar a tancar la fàbrica.