El dia de l’enterrament de Lluís Duran, el novembre de 2018, el rector de l’església de Sant Pere de Figueres, Miquel Àngel Farrés, va sentenciar que després de Dalí el cognom més conegut a la ciutat era, precisament, el de Duran. Ho va ressaltar amb la transcendència que s’emmarca en un sermó, i potser per això ho recorda nítidament Josep Valls, present a la cerimònia i un dels autors, al costat de Joan Ferrerós, del llibre La vida a Can Duran (Editorial Gavarres).

El record reviscolat per Valls no només honora la figura rellevant de l’hoteler i empresari Lluís Duran. També eixampla la perspectiva cap a l’abast transversal del negoci familiar que va liderar durant anys: no és un hotel qualsevol ni tampoc un restaurant convencional; és, sobretot, la constatació històrica d’una Figueres atraient i la demostració, implícita, d’un orgull local que s’ha fet gran des d’una certa universalitat. «Figueres és un gran lloc de pas, com un gran girador: tant a la vora de la Costa Brava, de la frontera... Hi passa molta gent i ens va semblar que seria una bona idea ressaltar-ho», defineix Valls. Ho reforça Ferrerós: «Fenòmens com el de l’Hotel Duran no van néixer sense motiu, no s’haurien produït en una ciutat sense les condicions geoestratègiques de Figueres».

ELS LLIBRES DE SIGNATURES. Que va ser un gran lloc de pas ho testimonien els dos llibres de signatures de l’Hotel Duran, els pals de paller que estructuren la publicació de Valls i Ferrerós. No són dedicatòries arbitràries, o almenys moltes de les que hi llueixen. Són petites estampes d’una època, d’una gent i d’un país. «Mentre goberni el general Franco, irem be», va escriure l’escriptor Josep Pla el 1950. 

Hi ha molts més exemples que evidencien el pol d’atracció que esdevenia aquest espai i que doten de sentit el subtítol del llibre, ‘Artistes, polítics, escriptors, periodistes... Han fet estada a l’hotel centenari de Figueres’: «Pour Louis, en souvenir d’une agréable compagnie. Bien amicalement», va escriure el cèlebre violinista francès, Stéphane Grappelli; «Al Restaurant Ca’n Duran, nom que ha representat l’Empordà, Catalunya i la cuina empordanesa durant molts anys (...)», deia el 1990 l’aleshores alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, qui després seria president de la Generalitat; «Esto de comer bien y como mandan los viejos cánones, es algo muy importante. Uno agradece que se le cuide el estómago porque, para ciento diez años que uno va a vivir, no conviene andarse con bromas», apuntava sorneguer l’escriptor Camilo José Cela.
    
DALÍ I L’OCA AMB PERES. De firmes n’hi ha moltes més. Valls i Ferrerós ho atribueixen a la mirada de la ciutat cap a l’exterior, un factor incentivat entre altres coses a partir de l’obertura de fronteres dels anys cinquanta: «Durant un temps Figueres va ser referent», diu Valls. «La ciutat significava una parada i l’Hotel Duran, també», subratlla Ferrerós.

Ara bé, de tots aquests noms el que s’exhibia amb més llum pròpia era el de Salvador Dalí. El geni empordanès no només va ser un habitual al menjador, gaudint de l’oca amb peres que tant delit li generava –«El Quixot de l’oca amb peres», va il·lustrar i escriure sobre Lluís Duran en una dedicatòria de 1969–, sinó que també es va allotjar en moltes ocasions a l’habitació 101, coincidint especialment amb la construcció del Teatre-Museu Dalí. El llibre repassa aquest lligam intrínsec entre l’artista i la casa figuerenca, i també contextualitza l’evolució de l’establiment: parla de les seves essències, quan Joan Duran i Teresa Camps van llogar la fonda coneguda com Ca la Teta, el 1910; de les conseqüències de la Guerra Civil, conflicte que no va empènyer el negoci a abaixar la persiana ni un sol dia, tampoc durant el bombardeig a la ciutat de principis de 1939; i dels temps actuals, on els fills d’en Lluís, en Ramon i la Lluïsa, tenen subjectades unes regnes centenàries. Totes aquestes pinzellades informatives embolcallen un treball que va més enllà del buidatge dels llibres de firmes: és, també, un homenatge a un temps de grans celebracions al voltant de la taula i a una cuina innovadora, aleshores pionera, que naixia empeltada de la gastronomia francesa. És el retrat d’un negoci que, a banda dels fogons, va convertir-se en un ‘petit país’ on convivien l’etiqueta i la faràndula. 

LA PRESENTACIÓ, AQUEST DIJOUS. El llibre es presentarà aquest dijous al Saló Dalí de l’Hotel Duran (19 h). L’acte comptarà amb la participació de l’alcalde de Figueres, Jordi Masquef; els propietaris de l’Hotel Duran, Ramon i Lluïsa Duran; els autors, Josep Valls i Joan Ferrerós, i el director d’Editorial Gavarres, Àngel Madrià.