A través del Projecte Òliba, que treballa des de fa deu anys al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà per preservar l’espècie, s’ha pogut documentar per primera vegada un període de segones postes. El membre del projecte, Guillem Arrufat, explica que «aquest fenomen s’havia registrat a altres parts del territori, però aquí no».  
Arrufat atribueix aquest fet al caràcter «oportunista» de les òlibes, que han «aprofitat les pluges per criar en èpoques poc comunes» com és el setembre. Una de les tasques del projecte, que afavoreix la presència i la cria d’òlibes, és la construcció i distribució de «caixes niu». Una altra membre del Projecte Òliba, Cristina Mora, afirma que «les caixes són una bona alternativa a la manca d’espais on fer niu».

A partir d’aquesta iniciativa també s’ha detectat que una altra problemàtica per a la supervivència de l’espècie és la mort per enverinament, a causa dels pesticides que utilitza l’agricultura. «Intentem conscienciar la pagesia que tenir una parella d’òlibes és un herbicida natural i la millor manera de controlar la població d’insectes i rosegadors».
El Projecte Òliba va néixer amb l’objectiu d’estudiar i avaluar el grau d’amenaça de les òlibes al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i treballar per la conservació d’aquesta espècie. Al llarg d’aquests anys s’ha estès a tot l’Empordà. El projecte es dedica a fer seguiment de parelles i documentar-ne la reproducció, a més d’estudiar les preferències d’ocupació de caixes niu, les característiques del comportament i els hàbits d’alimentació de l’espècie. Les òlibes són considerades bioindicadors de la salut dels ecosistemes i contribueixen a garantir l’equilibri ecològic.