L’exconsellera d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya explica com treballa el grup i quins són els objectius per canviar la realitat formativa de Figueres. 

Com està treballant el comissionat per traçar el futur de la ciutat en matèria de talent i formació?
El que més m’agrada d’aquest comissionat és que una de les premisses és treballar amb el consens de tota la gent que el conforma, i això vol dir comptar amb els principals actors vinculats al sistema educatiu i l’oferta formativa actual de Figueres i l’Alt Empordà, amb el teixit empresarial i amb la part institucional. A banda d’actors més concrets, com ara la Fundació Salut Empordà, la Fundació Gala - Salvador Dalí, el Festival Castell de Peralada... Vam exposar que els objectius del comissionat són clars: volem promoure el desenvolupament d’oferta formativa en estudis superiors a la ciutat, ja sigui estudis de formació professional, estudis universitaris, màsters o bé formació professionalitzadora. 

Quines condicions ha de tenir aquesta nova oferta formativa? 
La primera és que ha de ser fruit del consens i ha de tenir una singularitat que justifiqui la seva creació, i l’altra és que sigui sostenible. Els projectes han de ser singulars perquè així hi hagi una demanda concreta, i les persones que la realitzen també han de trobar llocs de treball. Ja hem visitat les persones responsables del nou govern català, de les àrees d’Universitats i Formació Professional; en aquest sentit hem anat a veure les dues conselleres, se’ls ha explicat el comissionat i l’han vist bé. 

Quines són, doncs, les següents passes?
Per una banda, farem subdivisions dels equips de treball per àrees. Per posar diferents exemples, si es volen encarar els estudis universitaris al sector de la salut, serà imprescindible que hi siguin representades les institucions vinculades a la salut en l’àmbit territorial, que hi hagi diàleg amb universitats pròximes i, per lògica, la primera hauria de ser la Universitat de Girona, tot i que encara no hi hem parlat. Pel que fa a màsters i formació professional, buscarem productes molt singulars que generin demanda, com ara estudis vinculats a les arts a través de la Fundació Gala - Salvador Dalí. En aquest sentit, parlem més aviat de màsters que no pas d’estudis com ara els que hi ha a totes les facultats d’arts. D’altra banda, també partirem d’un estudi socioeconòmic, que ha d’acompanyar sempre amb rigor tots els treballs que es plantegen, perquè una cosa és el que volem i una altra, com justifiquem la viabilitat i la projecció de futur, i aquest estudi ja s’està començant a elaborar per acompanyar totes les propostes. 

Què ha de dir-nos aquest estudi?
Doncs, per exemple, quants estudiants marxen de l’Alt Empordà cap a una universitat o altra, quanta oferta formativa hi ha, quins són els estudis amb més demanda, però que tenen menys matriculació... Tots aquests indicatius que ens serviran de base per justificar. És estratègia, però amb dades contrastades. En aquest sentit, vull ressaltar la proactivitat i la bona recepció dels membres del comissionat. Estic apartada de la política, però estic molt agraïda que comptessin amb mi per desenvolupar  la  feina de coordinació del comissionat.

Quines inquietuds li traspassen els 35 actors socioeconòmics del comissionat?
Hi ha diferents tipologies d’inquietuds. A tall d’exemple, hi ha determinades professions o sectors que ens traslladen la manca de professionals, un fet comú en molts sectors industrials. Com ara en logística, que no hi ha conductors, i veritablement això és una limitació. També hi ha certs perfils tècnics vinculats a la indústria que ens diuen que no hi ha manera de trobar gent que tingui estudis en enginyeria mecatrònica. A més a més, ens traslladen que Figueres té prou elements per generar propostes singulars, però no s’han activat. Per posar un altre exemple, no pot ser que, vinculat a l’art, tinguem tants elements relacionats amb Dalí i que no hi hagi uns estudis que facin venir gent de fora a matricular-se aquí. Això encara no s’ha desenvolupat i és una mica la manca d’interacció amb els diferents agents. Per ser realistes, no es tracta de dir «tenim una universitat», sinó que el que volem és tenir unitats docents d’altres universitats. Cal explicar amb certa pedagogia que no es portarà una universitat concreta a la ciutat, sinó que comptarem amb unitats de docents que, per la seva singularitat o demanda, faran que hi hagi estudis universitaris. En aquest sentit, de les visites que hem fet en l’àmbit institucional cal destacar que l’Ajuntament sempre ha mostrat una predisposició pel que fa a la seva contribució en la logística d’espais, etc. Aquest és un element important perquè el fet de portar estudis nous a una ciutat suposa un cost rellevant. 

Quan parlem d’índex d’estudis universitaris, a la comarca estem a anys llum d’altres territoris: només un 20% de la població en té. 
Correcte. I aquestes dades les podríem agafar com un fet limitador, ja que som conscients del teixit social i econòmic que hi ha, però el que volem és sobrepassar aquests límits i fer vinguin estudiants de fora per crear caldo de cultiu perquè si no, el que farem és caure en aquest cercle de lamentar-nos.  Hem de ser realistes i crec molt que la transformació implica oferir elements diferenciadors i qualitatius. I l’objectiu és aquest. Els graus estan acreditats per una universitat. Llavors, què podem tenir i oferir nosaltres? La qüestió serà quins estudis podrem tenir a Figueres i veure quines universitat s’hi volen adscriure. 

Figueres està preparada?
Sí, té prou elements i ara és qüestió de treballar-ho amb solidesa. M’agradaria que l’oferta formativa tingués una singularitat que la fes qualitativament diferenciada i que sigui sostenible en el temps. És a dir, que no sigui un bolet o una flor d’estiu. Estem en fase de construcció i veure com es pot canviar el panorama social és un dels reptes més bonics que hi ha. Les administracions estan per donar suport i crec fermament en la col·laboració públicoprivada en el sentit que és el teixit social, cultural, empresarial d’un territori, i qui coneix els actius i sap les demandes i inquietuds que hi ha. Per tant, a partir d’aquestes peces, ens toca construir.