Amb la catàstrofe provocada per la dana encara a flor de pell, Cadaqués va patir la matinada de dijous a divendres una de les inun­dacions més greus dels últims anys. Uns registres pluvials que van superar els 100 litres per metre quadrat van omplir sobtadament la riera, i l’aigua es va endur una trentena de vehicles que s’hi havien aparcat malgrat que l’Ajuntament havia prohibit estacionar-hi per precaució. 

Els cotxes van anar baixant fins a l’alçada del Casino, on el pont els va aturar. La construcció va impedir que arribessin al mar, però el taponament que van provocar també va impedir que l’aigua circulés lliurement, i això va fer desbordar la riera. L’aigua va acabar entrant als establiments que hi ha a peu de carrer, tant de la mateixa riera com del passeig, i diversos locals van patir desperfectes variats. De fet, n’hi ha alguns que aquest cap de setmana no han pogut obrir. 

La inundació no va causar danys personals, però va generar una picabaralla política a la cerca de responsabilitats. Junts va preguntar al Govern quines mesures s’havien pres per prevenir el succés i per alertar la ciutadania. La subdirectora de Protecció Civil, Imma Solé, va defensar que es va fer un seguiment de les tempestes sense emetre una alerta massiva perquè eren molt localitzades. I la consellera d’Interior, Núria Parlon, va recordar que amb la prealerta del pla Inuncat l’Ajuntament ja havia activat tots els mitjans per «evitar la imprudència d’aparcar a la riera».

Des de l’Ajuntament han iniciat els tràmits per demanar la declaració de zona catastròfica i així poder agilitzar els tràmits amb les asseguradores. I també encetaran un debat sobre si cal vetar l’aparcament a la riera. 

EL PORT DE LA SELVA. El mateix divendres al Port de la Selva s’hi van acumular fins a 117 litres per metre quadrat. Les zones properes a la riera també es van inundar, i la Guàrdia Municipal va haver de desallotjar i tancar l’aparcament dels Horts. A més, van haver de rescatar un veí d’una finca agrícola que hi ha a tocar de la riera, a qui van trobar a sobre d’un caiac.

SENSE PLANS DE PROTECCIÓ. Precisament aquesta setmana SOS Costa Brava havia demanat que es revisin amb celeritat els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM) del litoral gironí. La federació creu que s’haurien de vetar les noves construccions en zones que es qualifiquen d’inundables (com poden ser marges de rius, rieres, torrents o desembocadures) per «evitar qualsevol intervenció especulativa que pugui comportar riscos». I també reclama que es protegeixin els boscos i zones forestals per evitar la desforestació. L’entitat assegura que així es mantindran els sòls protegits i es podrà garantir un bon drenatge de les aigües pluvials.

A través d’un comunicat, SOS Costa Brava especifica fins a 11 punts del litoral gironí on consideren que cal fer la revisió de manera «urgent». I entre aquests punts hi ha les dues rieres de Llançà i la de Portlligat. Però segons fonts de Protecció Civil, Llançà i Cadaqués no són els dos únics pobles de l’Alt Empordà amb riscos evidents de patir aiguats.

Fins a 38 municipis de la comarca estan obligats a redactar un pla d’actuació municipal (PAM) per risc d’inundacions perquè estan en zones perilloses i l’aigua hi pot provocar danys potencials. Però a data d’avui només n’hi ha 13 (és a dir, el 34%, que és un percentatge força inferior a la mitjana catalana) que els tinguin en vigor i homologats. Es tracta de Biure, Cabanes, Capmany, Colera, Espolla, Fortià, Garriguella, Mollet de Peralada, Pont de Molins, el Port de la Selva, Ventalló, Viladamat i Vilamacolum. 

Mentrestant, 24 municipis més tenen els plans pendents de revisió (vegeu-los a la taula de la pàgina anterior), i Castelló d’Empúries, on segons fonts de Protecció Civil el risc d’inundacions és «molt alt», ni tan sols té pla. Però després de l’episodi que van viure el 29 d’octubre diversos punts de la península Ibèrica, la Generalitat ha obert la porta a revisar les activitats que es desenvolupen en aquestes zones, i ha anunciat que invertirà 20 milions d’euros per garantir que tots els pobles tinguin un pla de protecció civil homologat (que inclogui el risc d’inundacions i tots els altres riscos) en un termini màxim de dos anys.