Davant de la poca, per no dir nul·la, resposta administrativa en la tragèdia causada pel pas de la dana, la societat civil ha decidit fer un pas endavant. Voluntaris i voluntàries d’arreu del país no han girat l’esquena a la tragèdia i l’ajuda ha començat a arribar a la Comunitat Valenciana. L’Alt Empordà no n’ha estat una excepció. De manera simultània han començat a sorgir iniciatives arreu de la comarca per recollir material i fer-lo arribar allà on fa falta.

Centenars de persones i empreses de Figueres han fet arribar a les instal·lacions de Fruites Hurtós aliments, aigua, roba, medicaments, material sanitari, pales, guants, botes de goma, productes de neteja, mantes, bolquers, compreses, menjar per a animals, etc., fins a omplir més de 30 palets que han fet via cap a Alcúdia. Una solidaritat que s’ha repetit a d’altres punts com al casal d’avis de les Mèlies, al Morera Agrocomerç de Vilafant, al local de l’Associació de Veïns del Rally Sud, al de la Xarxa de Figueres, a la Comissaria de Policia Local de Llançà i a tants altres punts del territori.

A LA ZONA ZERO. Des de l’Alt Empordà no només hi ha arribat material. Algunes persones voluntàries han decidit desplaçar-s’hi en persona i donar un cop de mà, de forma literal. Cossos de seguretat i d’assistència ciutadana com els Bombers de la Jonquera, o els voluntaris de Protecció Civil del Port de la Selva s’han desplaçat a la zona afectada.

El president i cap operatiu d’aquesta última associació, Genís Pinart, ha estat treballant a Paiporta. Només arribar ens van avisar que tinguessin paciència amb la gent, que porta molts dies cansada i sense serveis bàsics. «És cert que algú ens va dir “llegáis tarde”; tothom estava indignadíssim amb les administracions. Els havien deixat abandonats. Quan sabien d’on veníem ens donaven les gràcies: “Només ens esteu ajudant vosaltres. Només el poble salva el poble”», explica Pinart. 

La jornada començava a les vuit del matí amb un briefing al pavelló de Montcada. «Es fan grups entre la gent vinguda de tots els punts d’Espanya. Després anàvem en columna fins al destí, en el nostre cas a Paiporta. La Guardia Civil ens escortava obrint-nos pas. Una vegada allà, et vas distribuint feines, netejant botigues, carrers, desmuntant parets, estructures que estan a  punt de caure, traient aigua dels garatges. Vas fent en funció del que vas veient pel barri i de l’ajuda que et demana la gent», detalla.

Al llarg del dia s’anaven coordinant entre els mateixos voluntaris, demanant-se eines quan feien falta. «Hi havia un grup de nois joves que anaven a peu amunt i avall oferint aigua als que estàvem allà. També ens ajudaven ciutadans voluntaris. Recordo un parell de noies que van haver de marxar abans perque havien de tornar a peu. No deixaven circular cotxes particulars i tenien una hora i mitja de ruta a peu».

Aquestes interaccions directes amb la gent que ha viscut la tragèdia ha estat una de les coses que més l’han afectat. «Vas fent de psicòleg. Tothom té la necessitat d’explicar-te coses. Estàs palejant al costat d’un noi que t’explica que ha vist com la riuada s’emportava un veí, un altre com els han deixat penjats... I continues treballant. No em vull imaginar com deuria ser el dia de la tempesta; “a les tres de la tarda es va fer de nit”, ens  va explicar una senyora».

Pinart i els altres membres de Protecció Civil del Port de la Selva ja han tornat a l’Alt Empordà  amb un pensament clar: «A la que pugui vull tornar a baixar. Hi ha feina per mesos. De mobiliari urbà no queda res, ni un sol local. Està tot arrasat». 

LA BUROCRÀCIA. Pinart i la resta de personal de Protecció Cívil hi ha pogut anar perquè van respondre a la demanda d’ajuda de Montcada; «per poder actuar en un altre municipi de Catalunya necessitem que un alcalde reclami al Port de la Selva la seva ajuda i que la nostra alcaldessa ens autoritzi a anar-hi». Així van fer-ho des de Montcada. En el mateix moment de rebre la demanda ja van començar a baixar. «Una dotzena d’unitats més ens vam ajuntar. Mentrestant el nostre ajuntament ho comunicava al centre de comandament de la Generalitat».

Gràcies a això s’hi van poder desplaçar de forma legal, uns tràmits «necessaris però absurds per a grans emergències» per a Pinart «si vaig vestit, format i equipat amb els EPI’s corresponents, calen permisos i discussions burocràtiques, mentre que si hi vaig com a Genís Pinart, amb el meu cotxe particular, no he de donar explicacions a ningú.

No pot ser que tinguem tanta gent als despatxos i tant poca gent als carrers».

EN MARXA. L’ajuda continua sent necessària. Avui mateix es pot continuar aportant material al local social de Vilanant, a l’Ajuntament d’Avinyonet de Puigventós, a l’Escola Jaume Vicens Vives de Roses i a la comissaria de Llançà. Unes accions solidàries que degut a la situació en què es troba el País Valencià, s’hauran d’anar repetint de forma continuada.