L’economista Joan Armangué, president del Comissionat per a la Transformació Ferroviària de Figueres, va trencar una llança en favor de la capital de l’Alt Empordà i va destacar que és la segona ciutat de Girona de més de 20.000 habitants en creació de riquesa, i també la segona amb el PIB més alt, tant total com per càpita, per davant d’Olot, Blanes, Lloret de Mar, Banyoles, Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols. L’exalcalde va fer aquestes manifestacions en el transcurs de la darrera reunió del Cercle Euram de l’Empordà, en la qual va parlar sobre les principals novetats i l’estat d’execució de les transformacions urbanes previstes a la ciutat i a la seva àrea urbana amb l’horitzó del 2030.

Armangué va posar èmfasi en la fortalesa de Figueres quant a l’àmbit econòmic, destacant que el PIB del 2021 ha recuperat el nivell que tenia l’any 2008, però al mateix temps va destacar la feblesa que l’àrea urbana genera moltes desigualtats socials entre la ciutat i els municipis de l’entorn. “No s’ha superat l’impacte de la crisi del 2008, que va generar un mercat de treball precari i una crisi en el sector de la construcció”. En aquest sentit, Armangué va identificar els tres reptes que ha d’afrontar la ciutat: la indústria, l’habitatge i la governança de la ciutat real. “La realitat de Figueres i el seu entorn, amb relacions molt directes, genera moltes desigualtats”, va dir.

En la seva intervenció va comentar que les infraestructures viàries que depenen de l’Estat estan avançant: “S’ha aprovat el traçat definitiu del cinturó de ronda, del tram de 8,2 quilòmetres, i ara toca aprovar el projecte constructiu i després licitar-ho. Quan s’executi comportarà la millora de tots els accessos, amb la remodelació dels enllaços a la carretera de Roses i a la N-260”, va explicar Armangué, que va afegir que està a informació pública “el projecte d’enllaç del cinturó de ronda amb la sortida Nord de l’autopista, que es farà estil al que ara hi ha a Vilademuls i que crearà una gran anella de circumval·lació a l’entorn de Figueres”.

Altres projectes en marxa són la sortida Figueres Centre de l’autopista, a l’alçada del pont de l’AP-7 a Vilafant, una ronda des del Pont del Príncep fins a l’estació d’alta velocitat, i la ronda Nord des de la carretera de Llers fins a l’avinguda Salvador Dalí, amb un túnel sota el Castell de Sant Ferran. “La Generalitat està a punt d’adjudicar l’estudi informatiu”, va comentar Armangué. L’Ajuntament de Figueres, per la seva part, ha encarregat el projecte executiu de la primera fase des de la carretera de Llançà fins a la rotonda de l’Aigüeta (les obres podrien començar el 2026), i després es connectarà la rotonda de l’Aigüeta amb l’Avinguda Perpinyà i l’Avinguda Salvador Dalí. En canvi, tot el relacionat amb les infraestructures ferroviàries s’ha alentit degut al canvi de ministre, però està previst que aviat iniciï la seva tramitació. “El que sí que està aprovat és l’estació de mercaderies de Vilamalla, amb 750 metres de llargada que permetrà la càrrega i descàrrega de trens. És un projecte vinculat als nous pressupostos de la Generalitat”.

Figueres també viurà una nova transformació amb l’aposta per dos nous polígons d’activitat industrial. El més avançat és l’Industrial Nord, de 180.000 metres quadrats, majoritàriament amb parcel·les grans. Aviat es tramitarà l’Avanç del Pla Parcial. Per altra banda es treballa en la creació d’una nova àrea econòmica, d’una superfície de 40.000 metres quadrats, situada a l’entorn del col·legi Pous i Pagès, a la carretera de Llers. “La idea és convertir-ho en districte d’indústria avançada”, va comentar Joan Armangué.

Sobre aquest punt Javi Martín, doctor en geografia i consultor en ordenació del territori i gestió urbana, va explicar que tant el Comissionat com l’Ajuntament treballen en un equipament “que pugui tenir un efecte regenerador en el barri i en l’economia. Serà un espai d’indústria actual vinculada a la innovació i al disseny. És una activitat econòmica que es pot barrejar amb la trama urbana i que té un efecte positiu, com va ser el cas del 22@ a Barcelona”.