La Junta Rectora del parc Natural del Cap de Creus ha validat aquesta setmana l’aprovació inicial del Pla rector d’ús i gestió (PRUG) del parc. Un document que regularà els usos professionals, esportius, recreatius, educatius i científics en l’àmbit marí del parc, fent especial atenció a les tres reserves naturals parcials. És a dir, que limitarà exactament què es pot fer i què no en un espai marí que abasta més de 3.000 hectàrees i que alberga una gran biodiversitat de praderies de fanerògames, enclavaments de corall i tota la fauna associada.

A la pràctica, la nova normativa permetrà el fondeig lliure per a les embarcacions de poca eslora (excepte a les zones delimitades), però limitarà la velocitat màxima de navegació de les embarcacions motores a les aigües del parc. I ja no s’hi podran celebrar festes en vaixells, fondejar o amarrar a les reserves naturals parcials durant la nit, amarrar a les roques compreses entre cala Prona i la punta de Farallons, ni circular lliurement amb moto d’aigua. 

Aquests vehicles només estaran permesos per a Salvament Marítim, persones amb mobilitat reduïda, veïns dels pobles que formen part del parc (Roses, Cadaqués, el Port de la Selva i Llançà) o excursions organitzades per empreses autoritzades i amb guies acreditats. I en qualsevol cas, les comitives podran ser d’un màxim de quatre persones. De la mateixa manera que les excursions amb caiac i les activitats amb busseig, que també es podran fer només amb empreses autoritzades.

Paral·lelament, la pesca professional es limitarà al cens d’embarcacions ja elaborat pel Pla de gestió de la pesca del cap de Creus. I es crearà un permís especial per als pescadors recreatius, que podran pescar a bona part dels espais actuals però tindran l’obligació de reportar les captures. Això sí, en termes pesquers es passarà de les 19 hectàrees de protecció integral que hi ha actualment a més de 300, de manera que es multiplicarà per 10 la superfície lliure de pesca.

6 MEUR D’INVERSIÓ. El PRUG del Parc Natural del Cap de Creus tindrà una vigència de quatre anys i, tal com avança el secretari de Transició Ecològica de la Generalitat, Jordi Sargatal, la idea és que es pugui començar a aplicar l’any que ve. «En breu es publicarà al DOGC i s’obrirà un període d’informació pública. I esperem que després d’aquest període, durant el qual es podran presentar al·legacions, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica el pugui aprovar de forma definitiva a mitjans del 2025».

Segons fonts del Departament, el pla anirà lligat a un programa d’actuació que preveu una inversió d’uns 6 milions d’euros. Aquests diners es destinaran a contractar personal específic per gestionar i fer recerca i seguiments de la biodiversitat marina, però també a les activitats que es desenvoluparan a la zona, a l’ampliació de la vigilància (es passarà d’una a tres embarcacions de vigilància, informació i manteniment), a la instal·lació de boies perimetrals, i a l’establiment de sinergies amb el territori (ajuntaments inclosos) per millorar la gestió del parc i promoure-hi un turisme més sostenible.

De fet, aquest document ja s’ha elaborat després d’un procés participatiu que ha inclòs més de 150 reunions amb els sectors socioeconòmics representats al parc. «Es tracta d’un document molt treballat amb tots els sectors implicats i que permetrà una gestió més acurada de l’espai marítim del parc i, sobretot, compatibilitzar els usos recreatius, esportius, professionals, etc., que hi ha a la zona amb la preservació del medi marí», conclou Sargatal. Però des de l’Ajuntament de Roses ja han activat un servei per coordinar la presentació de possibles al·legacions.