L’exposició col·lectiva ‘Llar eterna’ s’inspira en troballes arqueològiques

Deu artistes participen en la quinzena edició d’Empordoneses amb creacions que vinculen passat i present

per Xevi Bonell

Cultura

L’exposició col·lectiva ‘Llar eterna’ s’inspira en troballes arqueològiques
L’exposició col·lectiva ‘Llar eterna’ s’inspira en troballes arqueològiques | Xevi Bonell

Posar en relació deu peces patrimonials d’èpoques històriques diverses, amb deu artistes contemporanis. Aquesta és la proposta de la 15a edició d’Empordoneses, anomenada «Llar eterna», que es pot visitar a la sala d’exposicions l’Escorxador fins a l’1 de desembre. Una proposta comissariada per l’artista Pilar Farrés i l’arqueòloga Anna Maria Puig que segueix la línia de «Tangències», que es va inaugurar el 2016 i on es dibuixava el punt d’encontre entre passat i present, entre troballes patrimonials i les creacions artístiques que aquestes darreres han inspirat.

Les creacions dels artistes estan inspirades en peces provinents de troballes arqueològiques rellevants de diferents jaciments o monuments de l’Alt Empordà i comarques properes, com ara el baptisteri del segle iv dC de Santa Margarida d’Empúries, un punyal de sílex de la cova del Pasteral, el refugi de Figueres de la Guerra Civil o una moneda d’argent del segle xv del poble de Santa Creu de Rodes, entre altres. L’arqueòloga Anna Maria Puig ha estat l’encarregada d’escollir les peces, que són explicades i documentades per historiadors i arqueòlegs, que les coneixen gràcies a les seves recerques. Els objectes escollits «capgiren una mica la idea del que es pensava abans de la troballa, i són significatius per a cada zona. Volíem ampliar la proposta del 2016 i hem agafat més comarques», detalla Farrés. 

A partir d’aquí cada artista ha treballat lliurement per crear la seva peça; «alguns han anat al museu diverses vegades a veure-la in situ, d’altres ho han fet a través de fotos... Nosaltres hem facilitat la comunicació entre investigadors i artistes», explica Farrés.
Els resultats són onze peces úniques que expressen un vincle que connecta amb la història i cultura, establint punts de tangència entre l’art contemporani i les restes patrimonials del territori. 

ELS ARTISTES. En el projecte hi participen: Isabel Banal, Ester Baulida, Pere Bellès, Jordi Coll, Narcís Costa, Ramon Fort, Jaume Geli, Manel Gràvalos, Assumpció Mateu i Dolors Puigdemont. A més dels alumnes de disseny de l’Institut de Castelló d’Empúries, que són els responsables de l’onzè vincle amb una instal·lació inspirada en les troballes fetes a les cisternes d’aigua del jaciment dels túnels de Sant Agustí de Castelló d’Empúries. 

ELS CRÍTICS D’ART. La tercera pota del projecte són les valoracions que els experts Glòria Bosch, Pau Minguet, Maria Pérez Ortega, Enric Tubert i Eva Vàzquez han fet dels emparellaments historicoartístics. Unes anàlisis on valoren el nexe creat entre passat i present.

ACTIVITATS PARAL·LELES. Amb «Llar eterna» s’han programat actes complementaris com les visites comentades per les comissàries, el diumenge 13 d’octubre a les 12 h i el dissabte 23 de novembre a les 17 h. També hi ha prevista una conversa entre Eudald Camps, crític d’art, i Jordi Abelló, artista, el dissabte 16 de novembre, a les 12 h. D’altra banda, la presentació de la peça creada per l’alumnat de l’Institut Narcís Monturiol de Figueres s’ubicarà a la plaça de l’Escorxador el dilluns 11 de novembre, de 10 a 14 h. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article