Va entrar als cossos de seguretat l’any 1993, inicialment als Mossos d’Esquadra, i ara és alt càrrec del nou cos de la GU de Figueres. A l’entrevista parlem de la situació actual de Figueres, dels fets delictius més habituals i del canvi de rumb del cos municipal

Quan va assumir el càrrec, la seva voluntat era «ordenar» i donar «una nova direcció» al cos. Com hi ha treballat?
Quan vaig incorporar-me, que procedia del cos de Mossos d’Esquadra, la meva visió com a policia és que la ciutat necessitava una major visibilitat de la Guàrdia Urbana i necessitava actuacions en l’àmbit de la proximitat. Per aquest motiu hem prioritzat i treballat tres punts bàsics: proximitat, visibilitat i lluita contra l’incivisme. Així hem plantejat un pla estratègic policial per garantir una millor sensació subjectiva de seguretat positiva i crec que, de mica en mica, ho anem aconseguint. 

Deia que les dades eren bones, però hi ha la sensació d’inseguretat. Què la provoca?
Som ciutat estratègica i punt fronterer  Som uns dels principals eixos de comunicació d’Europa i hi ha una població flotant important i de turisme. Cal tenir en compte l’arribada de nouvinguts. En els últims 10-15 anys s’han incorporat gairebé 15.000 persones i la ciutat ho ha d’anar absorbint. Tenim una situació no ideal, però molt bona, i vaig posar l’incís en un tema ingent: l’incivisme. Un fet que provoca inseguretat, i parlo d’exemples com ara qui posa música a altes hores de la nit i ens diuen: «al meu país la música està permesa tota la nit». El tema de les escombraries, dels vehicles de mobilitat personal, de gossos sense lligar... Molts aspectes que, per desconeixement de la gent o per costums i tradicions del seu país, xoquen amb els autòctons.

De l’incivisme a la inseguretat hi ha un pas. Figueres és més incívica o insegura? 
Incívica. La visibilitat que hem potenciat, sobretot al centre o amb els actes que es fan a la ciutat és important perquè la gent se senti segura. Tenim patrulles i vehicles de la Guàrdia Urbana a la plaça de l’Ajuntament, a la placeta Baixa de la Rambla, a la part alta... I tot això és un cúmul d’accions policials que fan que la gent pugui estar tranquil·la al carrer. 

L’increment de la plantilla s’ha notat. Encara manca personal, però?
Les peticions sempre són infinites. Amb la plantilla actual, una vuitantena de persones, tenim un nombre important d’agents. És cert que si en tinguéssim cent, tots treballarien i hi hauria feina per a tothom, però amb el nombre actual ja podem realitzar i aconseguir els objectius marcats. I sobretot perquè és una plantilla jove i hem fet un canvi generacional que es nota perquè tenen inquietuds, ganes de treballar... I puc dir que l’estat de salut de la Guàrdia Urbana, avui dia, és excel·lent perquè tenim un equip de treball amable, predisposat, responsable, perseverant, però sobretot amb molta proactivitat. 
 
Treballa als cossos de seguretat des de 1993. Com ha vist evolucionar la seguretat?
Quan vaig començar al cos de Mossos d’Esquadra no teníem competències en seguretat ciutadana perquè les tenien la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, i a partir del 1997-1998, quan es va desplegar la policia catalana, era una sensació molt semblant a la que tenim actualment a la Guàrdia Urbana: érem tots molts joves, amb il·lusió i ganes de sentir-nos realitzats. Es notarà un cop tinguem treballat l’incivisme, amb paciència i tenint clara la realitat policial de Figueres, que és la punta de llança del què vindrà a Catalunya. Ens hem d’acostumar a la realitat poblacional de Figueres. 

I com s‘ha de reforçar?
Amb polítiques transversals de tots els departaments i amb temps. I, sobretot, amb tolerància. A vegades volem ser intransigents amb el desconegut i tolerants amb el conegut.

Aquí també s’ha desplegat el Pla Daga.  S’ha detectat un increment d’arma blanca?
No és que hi hagi un increment; aquest és un servei que es fa de manera recurrent i cíclica, normalment impulsat pel cos de Mossos d’Esquadra. Tornem, però, al que parlàvem abans de l’incivisme, dels costums i les tradicions. Hi ha gent que per desconeixement i pel seu lloc d’origen es pensen que poden dur aquestes armes, i és clar que, com deia el senyor Valle, no són per pelar una poma. Són per intimidar o per generar una defensa pròpia, però intentem neutralitzar-les amb controls pertinents a diferents establiments, a l’estació de tren i d’autobusos i amb els col·lectius més propensos a dur aquesta tipologia d’armes.
 
Quins són els fets delictius més habituals?
Les faltes de furt, que és allò d’entrar en una botiga, agafar dos pantalons i marxar corrents. Són petits fets delictius lleus en què no es pot procedir a una detenció perquè no superen els 400 euros, i com que no els pots detenir, els identifiques, vas al jutjat, fas un judici ràpid i, com que sovint estan fora del sistema, no poden pagar. És complicat perquè això genera sensació d’inseguretat. Ara, amb la presència permanent de policia al centre els tenim molt identificats. Amb fiscalia treballem conjuntament, sobretot per aplicar mesures cautelars de no apropament de certes persones al centre comercial de la ciutat, però hem de pensar que són entre sis i vuit persones que han arribat a tenir vuitanta o noranta fets d’aquesta mena amb el que portem d’any, i això un estat com el nostre no s’ho pot permetre. Cal aplicar altres mesures que agreugin aquests fets delictius.