Fa set mesos que està al capdavant de la Guàrdia Urbana de Figueres. En assumir el càrrec, va dir que les dades policials eres «bones». Què provoca, doncs, la sensació d’inseguretat de la ciutadania?

Em reafirmo que les dades eren molt bones a la ciutat de Figueres. Venia del cos de Mossos d'Esquadra on he estat trenta anys treballant en diferents àmbits, des d'investigació, una segona etapa a homicidis i els últims catorze anys com a sotscap i coneixia la idiosincràsia de la ciutat i de la comarca. Cal pensar que som una ciutat estratègica i un punt fronterer. Ara, la frontera ja no és la Jonquera, ara és Figueres perquè som dels principals eixos de comunicació amb Europa i tenim una població flotant important, a més del turisme i de l'arribada de nouvinguts. Deia que les dades policials eren bones perquè no hi havia fets delictius greus com ara robatoris violents o amb força, deia que els números eren bons, encara que és veritat que l'activitat delictiva no pot ser mai zero, enlloc. El que provoca inseguretat és l'incivisme. I, l'incivisme, comença en cadascú de nosaltres. Molt sovint són temes relacionats amb els costums i tradicions de ciutadans nouvinguts, que xoquen amb els costums i tradicions autòctones. I, en aquest sentit, és on ens hem reforçat i informem de coses que no estan permeses i que aquí estan regulades per normativa municipal. És el que estem treballant. És veritat que si estàs a la Rambla i de cop apareix un jove amb un patinet i quasi l'atropella, això genera inseguretat i no és cap fet delictiu.

Un dels canvis palpables ha estat el relleu generacional del cos. Entenc que més que necessari, oi?

És clar, no hem d'obviar que una persona quan comença la seva etapa professional té moltes ganes de treballar i al llarg dels anys, quan vas cremant etapes, ens anem acomodant. Això no vol dir que es perdi la vocació policial, però sí que hi ha gent que no pot fer nits o segons quina tasca policial... i això et condiciona el servei policial. Ara, la GU ha fet un canvi generacional important i això ens afavoreix com a la ciutat.

Fa la sensació, que a la capital encara vivim del passat i de com era la ciutat anys enrere. Ho veu així?

Sí, és allò que diuen: «Abans els autòctons podíem ramblejar». Bé, doncs ara ho fan els nouvinguts com el seu dia van fer-ho els extremenys o els andalusos i molts d'ells ara són, per exemple, el cap de la Guàrdia Urbana com jo mateix. El dia de demà els nous figuerencs seran persones que els seus avantpassats venen de Sud-amèrica, d'Europa de l'Est o de l'Àfrica i serem una societat global, rica i diversa. Però ens hem d'acostumar..

En segons quines intervencions, molt sovint no els acompanya la llei, com ara la multireincidència. Com s'hauria d'encarar?

Sempre tenim el suport de judicatura i fiscalia, amb el partit judicial de l'Alt Empordà i treballem braç a braç. Cada vuit setmanes fem una reunió per tractar les principals divergències o inquietuds i és cert que a vegades la llei, que hem votat tots, s'hauria de modificar des de l'Estat per ajudar-nos a garantir alguns aspectes com ara la multireincidència. Essent sincer, però, moltes d'aquestes persones són vulnerables, eh? Són persones que no tenen papers ni mitjans i sovint estan sota els efectes de les substàncies estupefaents i fora del sistema. Potser hauríem de revertir la situació i donar-los la possibilitat que tingui una alternativa. És una pena. Però si mires el seu entorn, potser els entens una mica perquè no tenen cap altra sortida i el seu únic destí és l'àmbit penal, la sentència i que ingressin a presó. Malauradament, conec moltes persones que hem detingut perquè estaven enganxats a les drogues i quan han ingressat en un centre penitenciari, han fet el tractament i en sortir-ne han pogut deixar el consum i ara són unes altres persones. I penso: no es podia haver evitat l'ingrés a la presó? Això passa molt amb les persones sense llar que tenim al centre de Figueres. Un canal de les xarxes socials els ha fet protagonistes i ho sento molt, però, quan sento segons quins disbarats penso «són persones vulnerables!» és gent amb patologies mentals importants i la solució no és policial ni penal, la solució és assistencial. A més a més, és una realitat que no només és de Figueres, és de moltes poblacions..

 L’alcalde Jordi Masquef vol aplicar una mesura de serveis a la comunitat per aquelles persones que no puguin pagar una sanció. Com es valora des del cos?

Desconeixem aquesta intenció d’alcaldia, però bé, els treballs en benefici a la comunitat en l’àmbit dels menors ja s’apliquen perquè sempre es busca la reinserció de la persona. No es busca penalitzar per un fet concret i la veritat és que no ho veiem amb mals ulls, penso que no estaria gens malament.

Amb el canvi d’ubicació del menjador social, s’ha posat sobre la taula traslladar-hi la comissaria de la Guàrdia Urbana, tal com demana el veïnatge de la zona?

Bé, aquesta era una de les possibilitats que es va plantejar al seu dia i des de la prefectura se'ns va demanar opinió. Nosaltres som del parer que hem de treballar per a una globalitat de ciutadans, no per una individualitat i estaria molt bé tenir unes dependències a l'estació de tren i autobusos, a la marca de l'Ham, al Culubret, al Poble Nou, a la Creu de la Mà... però els recursos humans i materials són limitats. Nosaltres creiem en ubicacions estratègiques, sabem que les dependències de la Guàrdia Urbana ara mateix s'han quedat petites i necessitem unes dependències noves i ens agradaria una nova ubicació a tocar de la zona del polígon industrial. A la zona est de la ciutat tenim els Mossos d'Esquadra, al centre tenim dues comissaries, la de la Policia Nacional i la de la Guàrdia Civil i un altre punt importat, sobretot pensant de cara al futur per si un dia la via del tren d'una manera o altra surt fora, seria tenir en aquella zona el nostre emplaçament. D'aquesta manera tindríem vigilància policial permanent als quatre punts importants de la ciutat i seria fantàstic.