Un accident de trànsit va canviar-li el rumb professional quan tenia 42 anys. Va haver de canviar els gimnasos i l’educació física pels cavallets i la pintura. Avui, és la impulsora d’una de les cites culturals més arrelades de l’Alt Empordà.

Com es presenta la dissetena edició de la Ruta de l’Art de Castelló d’Empúries?
Ja han passat disset anys, aviat passarà de l’etapa adolescent a l’etapa adulta! [riu] Es presenta d’allò més bé, ja que arran de la pandèmia vam deixar de convidar comunitats artístiques, encara que la ruta no va aturar-se cap edició, però no teníem  artistes vinguts de fora i aquest any tornem a tenir regions convidades. Vindran tretze artistes de la Catalunya Nord i Occitània i a convocatòria ha sigut un èxit, inclús vindrà l’alcalde de Perpinyà a l’acte inaugural.

Fins a 125 artistes hi exposaran de l’11 al 13 d’octubre. Com és gestionar-ho?
Em sap greu dir-ho així, però m’he de posar molt estricta quan ho organitzo. Una de les premisses és que els artistes no poden repetir l’espai expositiu perquè no vull que es formin capelletes i d’aquesta manera hi ha rotació. Jo mateixa, aquest any, només tindré dos metres i mig per exposar i m’instal·laré en un racó on molts no voldrien anar. Però així dono exemple. Sempre dic el mateix: els espais els fan bons les obres que portes. Ja farà prou que vagis a un lloc, que diguin: «ostres, quin espai tan bonic!», però potser la teva obra ni la miraran.

Hi haurà artistes internacionals?
A banda dels tretze francesos, també venen d’Andorra, que és una comunitat molt interessant per fer intercanvis, dos de Madrid i cinc de Galícia. La resta venen d’arreu de Catalunya.

Qui no hi faltarà serà el jovent.  
Protegeixo molt la gent jove perquè és el nostre futur. Cada any venen deu estudiants de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona que just han acabat la carrera i exposen la seva obra per primera vegada. També ve alumnat del batxillerat artístic de l’INS Josep Brugulat de Banyoles, que sempre fan el muntatge del Rentador. I finalment, els nens i nenes de l’Escola Ruiz Amado de Castelló d’Empúries, que exposaran a la Cúria-Presó i estan entusiasmats per venir. 

L’educació hauria d’apostar més per l’art?
Molt més i amb una base més ferma i ben feta des de l’escola. S’hauria de potenciar molt més l’art en qualsevol vessant, és la manera d’expressar-te com a persona. Tots els arts poden conviure i, sigui la branca que sigui, la persona se sent identificada i pot obrir-se molt més al món.

Què se n’espera de les xifres de visitants?
Ni ho sé ni ho vull saber. La Ruta de l’Art sempre és plena i amb això ja faig prou. Què en faré de dir que han entrat mil o dues mil persones? Com que cadascú fa la ruta a la seva manera, no vull que es posi una xifra i no ho he permès mai.

Un dels atractius de l’esdeveniment són els espais emblemàtics. Es podria fer en algun altre municipi? 
És l’espai ideal perquè Castelló d’Empúries té molta història i la idea va ser lligar el patrimoni amb el moviment avantguardista del moment. Soc filla de Pau i molta gent de l’Empordà, quan ve a veure la ruta, em diu que descobreixen racons que no havien vist mai. 

De fet, per això sou pioners del turisme cultural. 
Quan vaig començar a treballar per fer aquesta proposta, vaig donar la idea de crear un esdeveniment com Temps de Flors de Girona, però que girés al voltant de l’art i la pintura. El regidor que hi havia en aquell moment, però, no va creure-hi massa i, després de donar-hi voltes, vaig proposar d’encarar-ho des d’una altra regidoria com a turisme cultural i ja van mirar-ho amb uns altres ulls.

Hi haurà alguna novetat aquest any?
El Mercat d’Art, que es farà a l’Ecomuseu-Farinera perquè la sala municipal està en obres. Serà un espai més petit, però ens hi haurem d’adaptar. Per això he demanat als artistes que portin les obres en paper o tela. S’hi podran trobar obres a un preu assequible. El benefici d’aquesta proposta és que el visitant pot tenir una bona obra per  80 o 100 euros, o algunes s’enfilen fins als 200 euros, depèn de la categoria de l’artista.

Què és l’art per a Anna Maria Constanseu?
Una manera de viure. Sigui el que sigui, és un sentiment que porto dins i m’agrada molt. Cadascú en té i hi ha tota mena d’art: música, pintura, escriptura, escultura, tot l’art omple. Em puc passar tres hores pintant i ni me n’adono perquè quan pinto no penso en res més, desconnecto totalment. Quan he tingut problemes, em surten pintures més agressives i és una via d’escapament, perquè em desfogo. En canvi, quan em surt una peça massa fina, penso: «això no és meu». 

Aquest neguit l’ha tingut sempre?
Sí, quan estava a l’institut tenia en Ramon Reig de professor i vaig anar cinc anys a les seves classes d’aquarel·la. Ramon Reig va ser qui em va inspirar, però després vaig tirar cap a l’educació física i vaig estar molts anys fent educació física a les escoles de Banyoles i també tenia un centre terapèutic i un gimnàs a Lloret. Però vaig tenir un accident de cotxe i un dia em van dir: «a partir d’ara, la teva vida ha de ser diferent». Jo ja pintava, però pintava com a aficionada i tenia el gimnàs ple de quadres meus, però res més. L’accident em va fer estar vuit anys impossibilitada pràcticament i tenia dues opcions: plorar tot el dia o tirar endavant. I, quan encara anava amb les crosses, vaig apuntar-me a l’escola d’en Domènec Fita, a Girona, vaig estar-hi tres anys, i després a través de la Diputació de Girona vaig apuntar-me a Arts i Oficis i vaig agafar-me al mantra que havia dit sempre: «quan em jubili em dedicaré a pintar», però vaig haver d’avançar-ho als 42 anys. Va ser llavors quan vaig canviar de rumb. A partir d’aquí, vaig guanyar dos premis importants, un del Parlament Europeu, i ja vaig deixar Banyoles per venir cap aquí i muntar l’escola ara fa 25 anys. En fa set que vaig deixar-la perquè faig classes de pintura a través de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries.