El clima dels últims mesos ha donat una treva a la inquietud dels agricultors i ramaders de l’Alt Empordà. Els pagesos s’han assegurat aliment per al bestiar, almenys, fins a la primavera de l’any que ve. I això ha fet que, un any després de veure’s obligats a treure’s animals de sobre perquè no els podien alimentar, ara algunes explotacions fins i tot s’hagin plantejat l’opció de tornar a ampliar els ramats.

Les pluges que han caigut aquest estiu han fet que hi haguessin bones dallades de farratge com civada o raigràs. Una situació que ha fet que aquest estiu es veiessin els camps de la demarcació plens de bales de palla, i que dona un respir als pagesos. Perquè recordem que l’any passat la sequera va provocar que hi hagués molt poc farratge disponible, fet que va obligar els pagesos a comprar-ne a fora, majoritàriament a França, per poder alimentar el bestiar. I en alguns casos això va provocar uns sobrecostos inassumibles.

Ara, en canvi, es troben que hi ha excedent. I malgrat que el coordinador d’Unió de Pagesos a l’Alt Empordà, Xavier Frigola, admet que no és «de la millor qualitat», i que això ha perjudicat una mica les vendes, el mateix Frigola també celebra que n’hi hagi «de sobra» per alimentar els seus animals.

És en aquest sentit que el coordinador d’Unió de Pagesos a l’Alt Empordà explica que hi ha explotacions ramaderes que estan valorant la possibilitat d’augmentar la cabanya, precisament per aquest excedent de palla que tenen. D’aquesta manera, moltes recuperarien els caps de bestiar que van perdre l’any passat per la falta d’aliment.

MALA COLLITA DE CEREAL D’HIVERN. Per contra, el que no ha anat tan bé ha estat la collita de cereal d’hivern, principalment ordi i blat. Molts pagesos van apostar per aquestes varietats, que no se solen plantar per recollir a l’estiu, perquè la sequera que hi havia durant la sembra els va espantar. Es tracta de cereals que necessiten poca aigua i, aleshores, es preveien restriccions importants per la sequera.

La realitat, però, va ser diferent i les pluges de l’estiu van ocasionar que hi haguessin camps que anaven «a dos temps»: mentre una part del sembrat ja estava seca i a punt de recollir, una altra havia rebrotat i estava verda per culpa de la pluja. Això ha fet reduir entre un 25% i un 40% la collita d’aquests cereals i afecta directament la producció.

En aquest sentit, Xavier Frigola explica: «Això servirà perquè en un futur ho valorem més i n’aprenem. Ens servirà d’experiència de cara a l’any que ve per plantar més gira-sol i blat de moro, que és el que se sol recollir a l’estiu».

I l’altra cara de la moneda són, precisament, els camps on s’hi va plantar gira-sol i blat de moro. Molts dels que van sembrar aquests cereals, que necessiten una gran quantitat d’aigua, ho van fer obligats per la rotació de conreus, però la realitat és que els ha anat «molt bé la collita». Les pluges de l’estiu van ajudar i la producció ha estat bona, tot i que no se n’havia sembrat gaire per la sequera de principis d’any.