Rehabilitar i connectar tots els camins de ronda de les comarques gironines i del sud del Rosselló en un únic traçat que ressegueixi tot el litoral comprès entre el Pirineu i el riu Tordera. Aquest és l’objectiu de l’associació Camí de Mar de la Costa Brava, una entitat sense ànim de lucre que l’enginyer de Camins, Canals i Ports Eduard Bonmatí i el llicenciat en Geografia i Història Josep Lluís Martínez Masferrer van fundar just després del 1r Congrés de Patrimoni de l’Obra Pública, celebrat ara fa justament un any.

L’objectiu de l’associació, de caràcter civil, és coordinar les diferents administracions i entitats amb competències en els camins de ronda (Estat, Generalitat, Diputació de Girona, consells comarcals, Consorci de la Costa Brava i administracions locals i sectorials) perquè el que ja han batejat com a Camí de Mar pugui ser una realitat «en un futur immediat». La idea és unir tots els camins de ronda de la Costa Brava i enllaçar-los amb el Sentier du Litoral de la Costa Vermella per crear un itinerari que protegeixi  el territori i potenciï el coneixement del país a través d’un turisme sostenible i respectuós amb el medi ambient, i que alhora serveixi per desestacionalitzar l’economia local de la Costa Brava i de la Costa Vermella.

Per aconseguir-ho, preveuen rehabilitar trams inexistents (ara intransitables i perillosos), construir «singularitats enginyerils puntuals» per resoldre discontinuïtats (com ara alguna passarel·la penjant per creuar algun penya-segat), crear connexions integrades paisatgísticament (de fet, al projecte destaquen que algunes de les etapes més ben tractades paisatgísticament són les compreses entre Llançà i Empúries), instal·lar una senyalització homogènia, rehabilitar elements patrimonials (fars, ports, miradors, passejos marítims…), posar equipaments d’assistència i garantir la seguretat dels usuaris.

TRES TRAMS I DOTZE ETAPES. De moment han dissenyat un itinerari dividit en tres trams que inclou 12 etapes bàsiques i dues de complementàries. El tram Nord va des de Cotlliure fins a l’Escala, resseguint tota la costa alt-empordanesa; el tram Central, des de l’Escala fins a Sant Feliu de Guíxols, i el tram Sud, des de Sant Feliu fins a Lloret de Mar, amb dues etapes afegides que arribaran fins a Blanes i Malgrat de Mar. Així, el sender transfronterer transcorrerà pel Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera; els Parcs Naturals del Cap de Creus, els Aiguamolls de l’Empordà, i el Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter; i els Espais Protegits del Litoral del Cap de Begur i del Massís de Cadiretes.

Es tracta d’un recorregut total de 246,5 quilòmetres, el 62,09% dels quals (153 km) actualment ja estan construïts i en bon estat. Un altre 24,47% del recorregut (60,3 km) té camí construït però amb deficiències, i al 13,44% restant (33,1 km) hi ha discontinuïtats, amb un total de 85 talls per resoldre.

DESESTACIONALITZACIÓ. Més enllà de la connexió i regeneració dels camins, l’associació també vol «construir més paisatge», donar visibilitat als racons ocults i activar un nou turisme a través del «caminant del mar». Per això el projecte també preveu personalitzar les etapes i fer-ne una difusió cultural. A l’Alt Empordà, per exemple, els diversos punts del traçat permetrien homenatjar, de nord a sud, personatges il·lustres com Walter Benjamin, Salvador Dalí, Ferran Adrià o Caterina Albert, només per posar algun exemple.

A mode de conclusió, els responsables de l’entitat (que accepten socis individuals, corporatius i patrocinadors) destaquen que «la infraestructura viària és el fonament de la connectivitat i creixement econòmic. I amb la creació del Camí de Mar augmenta significativament tot el potencial turístic de la Costa Brava, generant oportunitats de feina, nous negocis i desestacionalització de l’economia local».

LLANÇÀ S’HI UNEIX. La setmana passada el president de Camí de Mar de la Costa Brava, Xavier Bonmatí, juntament amb Eduard Bonmatí i Josep Lluís Martínez Masferrer, es van reunir amb l’alcaldessa de Llançà, Núria Escarpanter. I l’Ajuntament de Llançà ja ha mostrat la seva voluntat d’unir-se a la iniciativa.