Hi ha un símil ancestral que entrellaça la vida amb un camí. És una comparació palmària: si de camins n’hi ha de tota mena, de vides no cal ni que en parlem. El destí és el mateix, ja que per molt que s’allargassin acaben tocant sempre la fi, i enmig d’aquest transcurs hi ha una màxima carregada de pragmatisme: sempre que es pugui, gaudir del recorregut. 

Dissabte, a Avinyonet de Puigventós, es va celebrar una activitat que relligava molts d’aquests vincles. Organitzada per l’associació Tramuntana Després del Suïcidi, la caminada i cursa ‘Parlem del Suïcidi’ arribava al calendari amb un objectiu precís: sensibilitzar i conscienciar la societat al voltant del suïcidi, una mort silenciada que sovint forma part d’un procés de dol ocult influenciat per la falta de recursos. 

L’esdeveniment va ser reeixit: 221 persones inscrites que van aportar uns fons econòmics que es van destinar a l’associació organitzadora –1.800 euros, concretament–. «L’activitat ha estat un èxit: ha tingut molt bona rebuda i molta participació», valora Jordi Costa, president de Tramuntana Després del Suïcidi, que també es refereix als beneficis, transversals, que brinda l’activitat física: «Tots sabem que caminar 45 minuts al dia va bé per a tot, però sobretot per a la salut mental». 
Tal com recorda el president de l’associació, la iniciativa va néixer després de la jornada ‘Parlem del Suïcidi’ que es va celebrar el passat 31 de maig a l’Auditori dels Caputxins de Figueres. Aleshores es va decidir impulsar una nova activitat emmarcada als voltants del 10 de setembre, el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi.  «Els nostres familiars ja no tornaran, però a través d’una jornada esportiva, que acostuma a reunir gent de totes les edats, també molta mainada, si parlem del suïcidi aconseguim que la prevenció creixi des de la base: que els infants pugin amb la paraula suïcidi més normalitzada del que ho és ara».    

L’activitat, que es podia fer corrent o caminant, va cloure amb el triomf de Wilfred Jacquet Yeste (Jordi Coll va ser segon i Jordi Pereferrer, tercer), i paral·lelament va incloure tallers, classes de zumba, un circuit infantil, música i monòlegs. Com puntualitza Costa, ha esdevingut la primera cursa i caminada d’aquesta índole a Catalunya.

AMB GANES DE MÉS. La bona acollida va ser majúscula, i això envalenteix l’entitat a pensar en la següent cita de cara a l’any vinent: «Esperem que sigui la primera de moltes», puntualitza Costa. Ha d’esdevenir, en definitiva, un dels pals de paller del col·lectiu, que des de la seva constitució oficial l’abril del 2023 fins ara ha resseguit un creixement lent, però gradual. «Ara mateix som poc més d’una vintena de socis: creixem molt en patrocinis, però a nivell de socis i sòcies costa més, però continuarem treballant perquè ja estem aconseguint trencar estigmes i tabús».  

Més enllà d’ampliar el volum dels membres, Tramuntana Després del Suïcidi també vol consolidar el projecte. En aquest sentit, en Jordi assenyala que pròximament impulsaran uns tallers de formacions en àmbit intern, a més de preparar l’acte emmarcat pel tercer dissabte de novembre, Dia Mundial del Supervivent del Suïcidi.