L’esport sovint és contradictori. Explica la nedadora Emma Feliu (Castelló d’Empúries, 2003) que tan bon punt va acabar la prova de relleus dels 4x100 metres mixtes als Jocs Paralímpics de París va tenir por. I això que el combinat espanyol amb el qual competia havia firmat una actuació brillant, amb l’anhel de la medalla fent-se pròxim. «La meva primera sensació, just acabar la prova, va ser de molta por, perquè pensava que havia sortit abans d’hora; és a dir, pensava que ens desqualificarien per culpa meva». Però no, l’Emma no va sortir abans d’hora i l’equip espanyol va amarrar el podi amb una meritòria tercera posició. I, és clar, quan es va confirmar el resultat definitiu, els temors van cedir el protagonisme a l’esclat de l’eufòria: «L’alegria va ser immensa, recordo que ens vam abraçar entre tots i totes», diu la jove, que té una discapacitat visual de naixement, l’albinisme oculocutani.

L’esportista alt-empordanesa, resident a Fortià –actualment, a Sant Cugat del Vallès–, no havia participat mai fins ara a una cita paralímpica. «L’objectiu era oferir la millor versió i estar en la millor forma; al final, no pots controlar què fan els rivals, tot i que en aquest cas, en el relleu, tenim un equip molt bo –a banda de Feliu, hi havia María Delgado, José Ramón Cantero i Enrique Alhambra– i volíem medalla».

Tot plegat, el bronze, però també l’ambient i especialment el debut, ha configurat una experiència «única i irrepetible», tal com defineix la protagonista. «El que m’ha sorprès més és l’ambient de la vila paralímpica, la gran quantitat de coses que hi ha, però també la piscina, que estava situada en un estadi remodelat: nosaltres no estem acostumades a veure tanta gent, i l’ambientació era espectacular», afegeix Feliu, que també recorda la inauguració «preciosa» dels Jocs i el gran treball de tots els voluntaris i treballadors durant la cita olímpica.

OBJECTIU: LOS ANGELES 2028. Formada al Club Natació Figueres i actualment al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès i al Club Natació Barcelona, Feliu gaudeix d’uns dies de vacances abans de tornar a fer braçades a la piscina. «L’objectiu principal a partir d’ara és Los Angeles 2028, puc millorar molt més i arribar en una millor versió amb l’ajuda del meu entrenador,en  Jaume Marcé», detalla l’Emma. 

EL CER CELEBRA MEDALLA. La medalla de la nedadora local, però, no va ser l’única gesta amb deix alt-empordanès. El palista polonès Patryk Chojnowski, incorporat recentment pel CTT CER L’Escala, va perllongar la seva gran trajectòria als Jocs Paralímpics amb una doble alegria majúscula: dos ors, un en individuals i l’altre en parella. Chojnowski, que té una lleugera limitació del moviment però està inclòs a la classe 10, la qual cosa pot competir dret, sumava anteriorment dos ors en categoria individual (2012 i 2020) i dues plates i un bronze. El delegat del club, David González, ja ho va avançar en una entrevista a Canal 10, quan va assegurar que el nou fitxatge dels costaners tenia moltes opcions de metall.