En la vuitena i darrera sessió del cicle Punt de Lectura d’enguany, Maria Climent va aconseguir omplir la plaça Major del veïnat de l’Estrada amb més de 110 assistents i va desgranar un munt d’aspectes curiosos sobre la gènesi i l’estructura de la seva segona novel·la, A casa teníem un himne.

Després de l’extraordinària acollida aconseguida per la seva primera novel·la, Gina, Maria Climent va comentar que en aquesta segona ha fet sis versions diferents, fins a aconseguir la definitiva, i va posar molt èmfasi en la importància de l’acompanyament rebut per part de la seva editora, Eugènia Broggi,  «sens dubte, la millor de tot l’estat espanyol», va dir.

Respecte a l’estructura d’A casa teníem un himne, va destacar que ha buscat que la història que s’explica ens arribi a través de tres veus, les de la Marga, la Remei i l’Erne, dues germanes i la seva mare —cada una d’elles sona amb un registre diferent d’acord amb l’edat que tenen, la formació acadèmica que han rebut i la seva procedència geogràfica, i per això en molts moments, especialment quan parlen l’Erne i la Marga, el text està escrit en la variant ebrenca, va comentar—, i va afegir que això li ha costat algunes crítiques per part dels puristes.

Plantejada com una història familiar amb un secret que ara es desvetllarà, Maria Climent va assegurar que ha volgut incidir en el fet de com les mancances dels pares condicionen la vida dels fills i les decisions futures, però va aclarir que ho ha plantejat com una reivindicació de les segones oportunitats i que per abordar alguns temes especialment punyents ha fet ús d’un humor que oscil·la entre l’absurd i la poca-soltada però que resulta molt gràfic i eficient.

Malgrat que es tracta d’una novel·la protagonitzada per dones, va voler fer notar que els homes són secundaris amb un gran pes específic en el desenvolupament dels esdeveniments. 

Amb aquesta darrera sessió es tanca la 14a edició del cicle durant el qual més de 800 persones han omplert els espais del jardí de la Concòrdia o la sala polivalent i, en aquesta ocasió, la plaça del veïnat de l’Estrada.