Vostè ja ha guanyat en diversos grans escenaris. Quina importància té l’actuació a la Canònica de Vilabertran?
La Schubertíada és un dels festivals més importants de música de cambra i lied d’Europa. És conegut per tot el món i sempre programen actuacions molt i molt bones i tenen un gran públic aficionat. Per mi és un honor, i em va fer molta il·lusió debutar per primera vegada aquest any a Valdegovía amb  el tenor Zhuohan Sun. 

Demà actuarà amb Eva Zalenga. Com ho han preparat?
 Amb l’Eva no ens coneixíem abans; ens ha unit aquest festival. Les dues hem estat escollides per al programa «Lied the future» i agraïm a Víctor Medem per convidar-nos-hi. Aquest any ella va venir a Sant Sebastià per posar-nos d’acord en l’actuació i assajar. Aquests dies el baríton Johannes Martin Kränzle ens ha guiat durant tres dies de masterclass. El que es veurà n’és el resultat.

Per tant, serà un concert exclusiu.
Està pensat per a aquesta actuació i el presentarem a les actuacions que farem a diversos escenaris d’Espanya. Hem escollit un programa completament en alemany, amb una temàtica que parla de l’amor, de la relació amb la natura i de ser estimat.

El fet d’actuar en duet requereix una preparació més alta, doncs?
Sí. És absolutament necessari treballar abans del concert per concretar tots els detalls tècnics que suposa. És un gènere de música molt personal en què s’ha de parlar bastant; no només és música en estat pur. La meitat d’això és poesia, idees i paraules que cadascú pensa de forma diferent... També els compositors tenen una manera o altra de traslladar a la música el text de la poesia. Són coses que s’han de parlar. Cantant i pianista intercanviem opinions i veiem què significa per a cadascú de nosaltres una paraula, una idea. És molt bonic, molt agraït i molt personal. Estar dalt l’escenari i compartir amb la gent música basada en poesia és un regal.

Un treball en parella, però a vegades es pensa que el piano queda en segon pla quan hi ha una gran veu.
És cert que és un tema molt recurrent, però a mi em sembla que avui en dia és una feina molt més valorada que fa cinquanta anys. Personalment, tinc clar que la gent ve a veure i mirar qui canta una mica més, però l’atmosfera i la inspiració del que canta, esprémer aquesta música, està feta per al piano. És un treball de discreció perquè el cantant té les paraules, però nosaltres tocant tenim la mateixa responsabilitat.

Millor sola o acompanyada dalt de l’escenari?
M’encanta la música per a piano, però en algun moment de la meva carrera, aproximadament fa uns deu anys, vaig decidir centrar-me en el repertori de lied. Em sembla una feina meravellosa estar rodejada de cantants. Són artistes molt interessants, molt inspiradors, i soc molt feliç d’actuar amb cantants. Soc molt feliç de dedicar-m’hi.

Una carrera que, com vostè comentava abans, està esperonada pel programa «Lied the future».
Cert. Es tracta d’una oportunitat molt gran. Un suport indispensable que necessitem, sobretot al principi d’una carrera. Per una banda, tenim impulsos com les masterclass amb artistes consagrats; nosaltres la compartim amb un altre duo format per Florian Stoertz i Aleksandra Myslek, amb qui tenim l’oportunitat d’intercanviar idees.

Per altra banda, farem diversos concerts arreu d’Espanya organitzats per aquest programa. A més a més, podem escoltar els altres concerts de la Schubertíada cada tarda veient un concert. És una oportunitat única.