Gairebé 25 anys dalt dels escenaris. Us emporteu moltes coses?
Per nosaltres ha estat una experiència vital. Si no hagués estat per la banda, no hauríem viscut i conegut gent i llocs com l’Índia, el Canadà... Al final el més maco que queda és l’experiència, les teves cançons i veure que encara que la gent no les entengui, s’ho passen bé. És molt gratificant.

Heu estat a molts llocs, i també heu tocat amb molts estils.
Vam tenir uns inicis de rumba i ens hem anat transformant.  Ens hi ha portat la mateixa música. Vas mirant, t’agraden coses que escoltes, t’influeixen artistes... A més, tenim mitjans molt diferents. Vàrem  començar amb l’analògica i hem acabat fent els discos a casa pràcticament. L’era digital ho ha multiplicat per mil.

Un estil propi.
Podem dir que és una barreja, un caldo on poses moltes coses, fem servir estils i instrumentacions diferents. La gent s’ho ha de passar bé, fins i tot perquè qui no ens coneix gaudeixi. També hem fet gires de teatre, una gira d’acústics amb els Manolos amb un format molt diferent... Ens acompanyem amb música de molt bons artistes. Nosaltres sempre hem estat un grup de música festiva.

La decisió de plegar és definitiva? No fareu com aquells grups que tornen al cap d’un parell d’anys?
Sí, al 100%. Ho estàvem meditant feia molt de temps. Creiem que hem acabat una etapa. L’entorn ha canviat molt, la indústria també ha canviat molt. Ens hi hem anat adaptant però hem vist coses que no ens venia de gust fer. A vegades sembla que arriba un moment en què el mateix temps t’indica que has d’agafar un altre camí, has de parar, t’has d’aturar. Ens ho hem passat molt bé i el  23 de novembre a la Razzmatazz posarem el punt final.

Abans, però, l’Acústica.
Tornem a Figueres, en un festival on hi hem vingut quatre o cinc vegades amb concerts molt especials. És una de les dates que tenim assenyalades.

Hi haurà alguna sorpresa?
Aquesta gira de comiat que estem fent està sent una mica màgica. A cada ‘bolo’ fem alguna cosa, però ja es veurà. La gent ha de venir perquè hi posarem molt d’amor, i la resta ja s’anirà veient durant el concert. L’Acústica és un festival collonut: bona hora, bon lloc.

I després de Gertrudis, què?
La veritat és que no ho sabem. Ja ens ho trobarem. La música formarà part de nosaltres, després de vint-i-cinc anys no ho deixes completament. El grup en si deixarà de tenir una presència, però queda el més important: les cançons, perquè la gent les pugui gaudir.