Aconseguir amarrar un somni, especialment si aquest anhel s’ha albirat des de fa molts anys, és una de les fites més preuades per a un esportista. És la sensació que té en aquests moments el Mestre Internacional (MI) d’escacs René Marcial Alonso, nascut i format a Cuba però resident des de fa molts anys a casa nostra, on ha fundat el Club d’Escacs Alt Empordà, entitat coneguda per la seva aposta pel planter.

En concret, l’escaquista disputarà el Campionat del Món en categoria sènior que es farà a l’illa de Porto Santo, a Portugal, durant la segona quinzena del mes de novembre (del 16 al 29). «És el torneig més important de la meva vida, ser campió del món significaria que obtens el títol de Gran Mestre, i aquest és precisament el somni que he perseguit sempre; tindré una motivació extra», destaca Alonso, que afegeix que arribarà a la cita plenament conscient que allà s’hi aplegaran molts dels millors jugadors del planeta en aquesta categoria: «Serà un campionat molt complicat perquè tots els països hi estaran representats amb els seus millors jugadors; jo estaré en el top-10 de favorits, però caldrà jugar amb tota la il·lusió i desig per aconseguir el títol». 

UNA PREPARACIÓ FILIAL. El camí per fer realitat aquest somni compta amb un company de viatge ben especial, per a en René. El seu fill Julio Javier Alonso, MI com ell, és el seu entrenador específic, la qual cosa tanca un cercle familiar: era el pare qui l’entrenava des dels quatre anys. «Preparem la part tècnica junts i, paral·lelament, també jugaré alguns torneigs de partides ràpides a Catalunya». D’altra banda, l’aventura d’Alonso també tindrà el suport de l’empresa Railsider Mediterráneo, de Portbou, que es farà càrrec d’una part important de les despeses. «Va més enllà d’un simple patrocini, tenint en compte que volem portar els escacs i els seus valors a l’escola de Portbou, on els alumnes tindran així la possibilitat d’aprendre», subratlla el protagonista. 

AMB EL COR DIVIDIT. Alonso representarà la bandera de Cuba a l’esdeveniment, honorant així la seva infantesa i l’etapa formativa al país caribeny, tot i que una part del seu cor està entrellaçada amb la comarca alt-empordanesa, on viu des de fa temps. «Em sento un figuerenc més, aquesta és la terra que em va acollir quan més ho necessitava», diu. En cas d’alçar el títol, doncs, l’èxit seria dual.