Durant uns dies concrets d’agost, els Perseids omplen el cel d’una pluja d’estrelles. Una reunió de constel·lacions que ofereix un espectacle visual magnífic. A Roses ja fa quatre anys que succeeix un fenomen similar tocant a terra. No es tracta d’estrelles sinó d’artistes, especialistes en el món del circ arribats d’arreu del planeta que durant sis nits mostren el millor de la seva professió.
L’edició d’enguany ha presentat un espectacle totalment nou on hi ha estat present la sincronia, amb números com el dels trapezis volants, a càrrec dels quatre integrants de Fly González que van deixar clar què vol dir aquest concepte al mil·límetre. També hi ha hagut una mostra de precisió a càrrec dels L&S Brothers i els seus malabars amb diàbolos. No hi podia faltar la màgia i l’il·lusionisme que han estat a càrrec dels hongaresos Kristina&Sebastian qui han ofert un trepidant canvi de vestuari exprés. La força ha arribat des de Mongòlia amb Tulga que ha fet gala de músculs amb grans estructures de fusta que feia girar com si fossin plomes.

Un altre dels elements indiscutibles del circ és la confiança cega que tenen els artistes en els companys. D’això n’han fet gala els polonesos Lusesita&Matteo en un espectacle d’altura demostrant els límits de la perxa en un número molt complet. Els que sembla que han superat les limitacions són els germans mexicans Genaro i Raúl Alfonso. El seu espectacle mà a mà fa creure a l’espectador que les lleis de la gravetat no afecten a aquesta parella. Les figures que representen al seu espectacle són tan difícils com espectaculars.

EL PUNT FINAL. La cirereta de l’espectacle prové del concurs televisiu «Incroyable Talent» de França. El seu guanyador Antony Cesar fa gala d’un espectacle de cintes aèries amb una mescla de força i agilitat d’una extrema plasticitat. Una gran cloenda per un espectacle rodó.

LA SINTONIA. Poques vegades es té en compte l’element que lliga tot l’espectacle: la música. El directe dels músics de la Paris Circus Orchestra ha estat excel·lent. Amb un inici ple d’intencions amb una versió de l’opening de Bola de Drac, passant per solos de guitarra cuidats, polits i alhora trepidants que encaixaven perfectament amb el que s’estava veient a l’escenari. Tot això sense cometre ni un sol error en moments clau on un redoblament de tambors lligava de forma impecable amb un truc. 

La importància de la Paris Circus Orchestra no només ha quedat palesa durant l’execució de les actuacions sinó també en els moments de pausa, quan s’adequava l’escenari, que van permetre una transició suau entre espectacles.

BALANÇ. Tot i les dificultats que ha ofert la meteorologia durant la celebració a la Ciutadella, especialment en l’espectacle del 14 d’agost ja que es va haver de remuntar la instal·lació del dia anterior, s’han pogut celebrar totes les funcions. Un fet que deixa una xifra d’assistència que frega els 11.500 espectadors. Una dada que encaixa amb el feedback que ha rebut l’organització per part del  variat públic que mostrà «gran satisfacció, especialment per la qualitat i la diversitat de la proposta».