Troben una gerra grega d’un gimnàs
La peça data de finals del segle VI aC, és de ceràmica àtica i ha estat localitzada a la base d’un dels murs d’una casa de la Neàpolis per l’alumnat del 78è Curs d’Arqueologia impulsat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya

Els estudiants, tutelats pels arqueòlegs, del 78è Curs d’Arqueologia han realitzat aquest estiu diverses excavacions a les restes de cases gregues que s’estenen des del moment fundacional de la Neàpolis. Aquests treballs han tret a la llum una gerra petita de ceràmica àtica que representa una palestra. A l’antiga Grècia, eren els gimnasos on els joves s’entrenaven per enfortir el cos, però també la ment. Als gravats que s’observen a la peça s’hi veu la silueta negra d’un corredor en actitud atlètica, flanquejat per dos més que l’observen. I entre els objectes que hi ha penjats al seu damunt s’hi distingeix un disc.
L’arqueòleg del MAC Empúries, Pere Castanyer, concreta que les restes de la casa daten de finals del segle VI o d’inicis del V aC «i, per tant, és una de les primeres que hauria ocupat el sector de la Neàpolis». Per aprofundir en els detalls d’aquesta peça faran treballs al laboratori on es buidarà la terra que s’ha dipositat dins la gerreta per intentar saber què contenia. «Veurem si això ens permetrà revelar què s’hi va posar com a ofrena o bé en queda algun rastre», detalla Castanyer. En paral·lel, es rascaran les parets de ceràmica de l’interior, perquè amb aquest procediment podran desvetllar «si va contenir oli o un altre líquid, els greixos queden impregnats i podrem identificar-ho», puntualitza l’arqueòleg.
MÉS TRESORS. Més enllà d’aquesta troballa, les excavacions han permès aprofundir més en la vida quotidiana de la Neàpolis. Entre les cases, durant el Curs d’Arqueologia, s’han trobat les restes d’una estança que podria haver acollit una cuina o un gineceu, un espai destinat exclusivament per a les dones.
A més, Pere Castanyer destaca que al sector més a llevant de l’antic barri nord s’han trobat restes de forns, alguns encara amb cendres, que segurament es destinarien a treballar el ferro. «Són forns possiblement vinculats a l’activitat metal·lúrgica que estarien associats o bé formarien part de la façana d’alguna edificació; una pràctica que precisament també hem documentat en altres sectors de la ciutat grega, com l’àgora o l’estoa», precisa l’arqueòleg.
Per últim, dins aquelles peces quotidianes, el Curs d’Arqueologia també ha permès desenterrar diferents monedes, que formarien part de les primeres encunyacions que es van fer a Empúries a partir de finals del segle IV aC, i localitzar un braçalet fet d’os amb decoració estriada.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari