En la setena sessió del cicle Punt de Lectura i amb una xifra rècord de públic, Xavi Coral va compartir amb els més de 150 assistents un munt d’aspectes relatius a la seva primera novel·la.

Comunicador extraordinari, Coral va donar detalls sobre la gènesi d’aquest llibre, des de les notes breus escrites pel seu avi al front, a l’exili o a Melilla, les memòries recollides en uns quaderns que va regalar a cada un dels seus fills i nets —escrites després de quaranta anys de guardar silenci— fins a la novel·la que ell ha escrit a partir d’aquells quaderns i animat per l’editorial.

Sobre la naturalesa d’aquesta obra l’autor va voler deixar clar que tots els fets que s’expliquen en el relat són certs però la manera d’explicar-los és el resultat d’un exercici de redacció en el qual ell hi ha posat emoció, reflexió, pensament i conversa, i ha esdevingut una novel·la amb tot el component de ficció que això comporta.

En el col·loqui amb el públic Coral va fer notar que de la mateixa manera que el seu avi havia adoptat un to asèptic davant de fets molt greus que explicava, ell en la novel·la ha fet ús de la ironia com un recurs que ajuda a evitar un to massa melodramàtic.