Aquest any n’ha fet deu que va néixer el Projecte Òliba Empordà, en el marc de l’Associació Amics del Parc Natural dels Aiguamolls, amb la voluntat d’avaluar la població d’aquesta au al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. L’entitat no ha deixat de treballar en la cura i la conservació d’aquesta espècie des de llavors. Un dels impulsors del projecte, Guillem Arrufat, explica que la iniciativa va néixer a partir de la inquietud d’uns estudiants de la Universitat de Girona «per la il·lusió i l’estima a l’espècie i un dels factors que va fer-nos decantar per treballar-hi va ser l’estat de decadència de l’ocell». Una de les membres en actiu del Projecte Òliba, Cristina Mora, explica que l’any 2022 es va crear, per primera vegada, el catàleg de fauna autòctona amenaçada de Catalunya i es va incloure l’òliba en la categoria de «vulnerable». Això fa que l’espècie «disposi d’un nivell de protecció genèric i, al considerar-se en regressió, vol dir que necessita una protecció més elevada i s’apliquin mesures de protecció», detalla. Quan el projecte va començar a caminar, «i per la manca de recursos per encarar l’amenaça de l’espècie, vam veure que no podíem lluitar contra els atropellaments o les electrocucions, però el que podíem fer era treballar en la pèrdua dels espais de cria», diu Arrufat. En aquest sentit, des de l’entitat detallen que s’han perdut molts dels espais on les òlibes feien els seus nius i criaven. Mora detalla que les causes que fan que l’òliba estigui en regressió «són l’alta mortalitat per atropellaments, els raticides, les electrocucions i la pèrdua d’espais de cria, i és causada principalment pel canvi d’ús dels espais rústics com ara les masies, que antigament tenien construccions per a l’explotació agrícola-ramadera familiar i disposaven d’espais on guardar el gra i aquesta espècie cria en forats de construccions humanes i amb el canvi d’ús d’aquestes construccions que s’han anat destinant a turisme rural i segones residències». Un altre espai de cria per aquesta espècie eren les esglésies, que també disposaven d’aquests forats, però la població de coloms ha augmentat tant que ara tanquen tots els forats amb tela de galliner i amb la desaparició d’aquests espais que des de fa segles estaven lligats a l’òliba –per això hi ha tantes llegendes– a molts pobles ha fet que quedés exclosa».  

CASES NIU. Vista la problemàtica, una de les accions preses per l’entitat, tot i disposar de pocs recursos per fer front als factors d’amenaça més greus, va ser el conveni amb una empresa per fer caixes niu i «això va demostrar-nos la manca de llocs de cria perquè al cap de pocs mesos ja hi havia caixes ocupades per òlibes», afegeix Arrufat. 

CONSERVACIÓ. «El que hem anat fent és atacar el punt que podíem treballar com ara l’impuls d’aquestes caixes niu i hem afegit l’anellament de pollets per estudiar els factors de mortalitat juvenil. Mica en mica, també hem afegit el marcatge en adults per veure la fidelitat al territori, ja que normalment quan un dels membres de la parella mor, l’altre es manté al territori i recluta una altra parella per mantenir l’espècie». Arrufat avança que estan començant «a treballar amb noves tecnologies com ara GPS, càmeres de fototrampeig i anelles de lectura a distància que ens permeten col·locar una càmera i obtenir molta informació, per exemple, sobre les vegades que un dels membres va al niu». 

EL PLA DE CONSERVACIÓ DE L’ÒLIBA. Tot el que ara s’està estudiant servirà per treballar en el pla que s’està desenvolupant sobre la conservació de l’espècie.