L’agost de l’any 1949 era força diferent, en molts aspectes, a allò que estem acostumats a viure en les darreres dècades en aquesta època de l’any (temps de vacances generalitzades, presència massiva de turisme i un moment poc donat a emprendre nous projectes, tot esperant el setembre). Doncs bé, a mitjan agost del 1949, i per espai d’una setmana, es va viure una inusual activitat a l’Hotel París de Figueres (l’immoble acull ara el Museu del Joguet). Van arribar per hostatjar-s’hi un grup d’artistes i responsables d’una productora cinematogràfica que venien a rodar unes escenes a Arenys d’Empordà, un nucli del municipi de Garrigàs. Si a Figueres el tema va donar per parlar-ne uns quants dies, al municipi del Terraprim, pla! Ara, el col·leccionista Lluís Benejam està recuperant tot el material que pugui per muntar una exposició sobre aquella pel·lícula de cares al 2025.

Es tracta d’El hijo de la noche, dirigida per Ricardo Gascón i produïda per Pecsa Films, una empresa creada a Barcelona a mitjans dels anys quaranta per José Carreras Planas amb la intenció de promoure el cinema a Catalunya i que va tenir un paper destacat en aquest món durant unes dècades amb estrenes que van aconseguir un cert taquillatge a l’època com ¿Dónde vas, Alfonso XII?, Manos sucias, La honradez de la cerradura i Venta de Vargas. En quasi totes també apareix Gascón al capdavant.

Així doncs, ens trobem davant una producció de cert nivell, almenys per al moment. El setmanari Ampurdán publica una entrevista amb un dels responsables de la productora on explica que han vingut a rodar a la comarca «perquè és l’únic lloc que hem trobar que té paisatges similars als expressats per l’autor del guió. Tot ho rodarem a Arenys d’Empordà». S’hi van estar una setmana i a l’hotel s’hi allotjaven tots els protagonistes: María Rosa Salgado, Oswaldo Genazzari, José Suárez, Enrique Guitart i Luis de Lassaletta, entre d’altres. En el moment de fer el reportatge asseguraven que «ja hem rodat el primer plànol de la pel·lícula. Es tracta d’una persecució pel riu relacionada amb un assassinat».

Qualificada com a drama, El hijo de la noche té la trama següent, segons la fitxa de la pel·lícula que apareix al portal Filmaffinity: «Dos germans de caràcters molt diferents es disputen l’amor de la mateixa dona. La història comença quan la família torna des de Cuba a Espanya i, en un enfrontament amb uns bandolers, el pare és assassinat. A partir d’aquí, els germans Darío i Lauro segueixen camins diferents. Mentre el primer, de forta personalitat, se’n va a recórrer el món sense rumb fix, Lauro es queda amb la seva mare per cuidar-la».

Benejam explica que «estic intentant preparar uns actes relacionats amb aquesta pel·lícula de cares al mes de setembre del 2025, coincidint amb el festival de fotografia que s’organitza cada any a Garrigàs. Busco material imprès d’El hijo de la noche que considero que té un valor històric per al municipi ja que, a banda del rodatge d’unes escenes, estava  basada en la novel·la escrita per José Francés, marit de la ballarina catalana Àurea de Sarrà, que tenien una residència al nucli d’Arenys d’Empordà del qual el seu fill Alberto en va ser alcalde durant un temps. M’agradaria fer una crida per si algun lector té material del film. Una de les imatges que estem buscant, de moment sense èxit, és l’aterratge d’un avió, on de fons es veu el poble de Garrigàs».

JOSÉ FRANCÉS. Un detall a destacar de tot plegat és l’autor de la novel·la en la qual es va fonamentar el guió de la pel·lícula. José Francés y Sánchez Heredero va néixer a Madrid el 1883 i va morir a la mateixa ciutat el 1964, tot i que fou enterrat a Arenys d’Empordà. Periodista, crític d’art, traductor i novel·lista, està considerat com un dels principals crítics d’art espanyols del seu temps, especialment des de la revista madrilenya La Esfera, on defensà una postura de modernitat moderada, però sense arrenglerar-se encara en la defensa de l’avantguardisme, segons assenyalen els seus estudiosos. Era membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, de la qual en va ser secretari perpetu.

La casa on va residir durant moltes èpoques de l’any amb la reconeguda ballarina Àurea de Sarrà ha estat notícia en els darrers anys per l’abandonament que ha patit, víctima de saquejos i d’okupes així com també per haver protagonitzat alguna història de fenòmens parapsicològics. L’habitatge va ser construït l’any 1877 per Alberto Francés, pare de l’escriptor. L’edificació, de dues plantes i d’estil modernista, té forma quadrada i està coronada per una torratxa. Està envoltada per un jardí molt gran que condueix fins a la mateixa riba del Fluvià. Tot i l’estat actual de la construcció, evidencia les característiques d’una mansió d’estiueig de finals del segle XIX i començaments del XX, fins i tot amb un estany a l’entrada i estances annexes per al servei.