El Titivillus és un dimoni que, segons es creia a l’edat mitjana, és el principal responsable dels errors tipogràfics, però també el nom d’una revista editada per la Universidad de Zaragoza especialitzada en el món del llibre antic. Aquesta publicació ha tret a la llum un article de la investigadora Inés Padrosa basat en la relació de plecs de cordill poètics de la primera meitat del segle XVII, des del 1600 fins al 1650, provinents del fons de la biblioteca de Peralada. En aquest període ha trobat cinquanta-un documents formats per cobles, quintets, romanços o sonets. Padrosa n’ha fet un estudi descrivint-los, relatant-ne la part inicial, analitzant les imatges i englobant-los per on van ser impresos i també per temàtica.

Les matèries tractades inclouen els textos habituals als plecs de cordill, ja que són bàsicament religiosos, amb descripcions de miracles, execucions, bruixeria...Però n’hi ha una bona part que estan dedicats a la Guerra dels Segadors (1640-1652).

TROBALLA. Un dels fets més importants de l’article és el descobriment de la gran raresa dels documents. Vint-i-dos dels exemplars són únics al món «de moment no se’n coneix la seva existència fora de la Biblioteca de Peralada. Sí que n’hi ha que han estat citats per alguns investigadors, però no es tenia constància d’on eren. Fins i tot algú havia posat en dubte la seva existència», detalla Padrosa.

Així doncs, la publicació va més enllà d’englobar els plecs de cordill en un període concret, sinó que serveix per aclarir molts dubtes dels especialistes dels plecs de cordill i, alhora, posa sobre la taula un material històric inèdit «és possible que això serveixi perquè d’altres col·leccions ho treguin a la llum», detalla la investigadora.

Padrosa ja té a punt la segona relació de plecs de cordill poètics  del fons de la Biblioteca de Peralada, que engloben la segona meitat del segle XVII. «N’hi havia tants que ho he hagut de separar. La mateixa revista especialitzada ho publicarà l’any vinent», apunta.