L’últim homenatge d’Enric Camps
La família de l’escultor entrega una peça a La Cate amb el retrat d’Eduard Bartolí

La família d’Enric Camps ha fet realitat un dels darrers somnis de l’escultor entregant a La Cate una placa escultòrica amb un retrat d’Eduard Bartolí. Abans de la seva mort, Enric Camps havia expressat en diverses ocasions el seu desig que aquesta obra en homenatge a Eduard Bartolí, un amic personal i una figura important en el teatre amateur de la comarca, restés a les instal·lacions de La Cate. Aquest somni ha estat portat a terme per la família i els amics que van contactar amb l’entitat per fer-ho realitat. La proposta va ser recollida pel president de l’ateneu, Ricard Sayeras, que no va dubtar a l’hora de fer-ne l’homenatge corresponent.
L’entrega s’ha fet el 4 de juliol en un acte on la filla d’Enric Camps ha compartit unes paraules emotives, recordant el vincle entre el seu pare i Eduard Bartolí, així com la seva dedicació per finalitzar aquesta obra tan especial. La família Camps ha donat la placa a La Cate com un gest de reconeixement i estima per la contribució de Bartolí a la cultura teatral de la ciutat.
L’escultura, que representa un retrat detallat i expressiu de Bartolí, s’instal·larà en una de les sales del primer pis de l’ateneu que ja duu el nom de Bartolí. Des de La Cate han volgut «expressar el nostre més profund agraïment a la família i als amics d’Enric Camps per aquesta generosa donació. Aquesta obra no només serveix com a homenatge a un gran actor, sinó també com un recordatori perdurable de l’amistat, la riquesa cultural i la passió per les arts».
EDUARD BARTOLÍ. Va néixer a Figueres el 25 de setembre de l’any 1932. Era el segon fill del matrimoni Bartolí-Colls. Va anar al parvulari de les Franceses i al col·legi Sant Pau, on també hi havia el seu germà, Joan, tres anys més gran que ell. Durant la Guerra Civil va passar amb la família una temporada al poble de Vilanant. L’any 1940, quan ell en té vuit, entra a formar part de l’escolania de mossèn Albert, acabada de recuperar. Canta les caramelles, juga a futbol, participa en un concurs literari escolar i guanya el primer premi. Era l’any 1947. Bartolí estudià i inicià la seva carrera com a dissenyador i decorador a Barcelona, que va continuar desenvolupant quan va retornar a la comarca.
Bartolí sens dubte ha estat una de les figures més rellevants de la cultura de la ciutat, especialment per la seva vessant en el món teatral tal com queda palès amb l’Escola Municipal de Teatre que porta el seu nom des del gran creixement que va experimentar el centre a finals del 2009. Precisament l’Aula de Teatre recull la trajectòria de Bartolí com actor, en el seu pas des del Patronat de la Catequística al Casino Menestral, on van canviar el nom del grup per Agrupación Teatral Arlequín. «Dels 56 espectacles que van posar en escena els “arlequins”, Eduard Bartolí va col·laborar en 46. En el primer (Criminal de guerra, l’any 1952), fa només de traspunt, i, mica en mica, els seus papers cobren major importància. La darrera aparició pública dels “arlequins” va ser en la representació de Canigó, el 23 d’abril del 1995. Aquest espectacle, basat en el text de Jacint Verdaguer i patrocinat per l’Ajuntament de Figueres, va ser l’últim treball de Toni Montal i també el seu darrer esforç damunt les taules. L’obra va comptar amb més de 60 persones alhora dalt de l’escenari. Eduard Bartolí hi intervingué i, amb el seu particular i inconfusible estil, va dissenyar el vestuari, especialment el dels guerrers i els cavallers».
La ciutat li ha dedicat diversos homenatges des de llavors, el darrer aquest mes de juliol, amb l’entrega pòstuma de la peça creada pel seu amic Enric Camps.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari