Històriques. Així són les xifres que presenta el balanç del festival Istiu amb prop de 3.000 espectadors i un 88% d’ocupació. Unes dades que per a l’alcaldessa de Castelló d’Empúries, Anna Massot, han estat la consolidació «d’un festival de música que ajuda a promocionar l’oferta cultural i patrimonial del municipi i en contribueix a la dinamització econòmica, just a l’inici de la temporada turística».

L’Istiu ha ofert una setmana plena de música amb una quinzena d’actuacions programades de l’1 al 7 de juliol a diversos espais amb encant del centre històric i Empuriabrava com són el Palau dels Comtes, l’hort del convent de Santa Clara, el Poblat Típic d’Empuriabrava, el claustre del convent de Santa Clara i la Llotja. La programació, més eclèctica que mai, ha inclòs una gran varietat músical amb propostes de jazz, rock, electrònica, folk, música catalana, pop... que tal com s’ha vist en el balanç final han estat un veritable encert, especialment  Blaumut, The Gramophone Allstars Big Band, Roger Mas i Penélope que han exhaurit totes les entrades.

LA PLUJA. Alguns d’aquests sold outs es van aconseguir tot i la pluja de dissabte a la nit, com els Blaumut que van adaptar la seva actuació en un espai arraconat sota els arcs del Pati Palau dels Comtes. Tot i que aquesta reubicació va afectar la sonoritat del concert, no va evitar que el quintet oferís una actuació completa amb el millor de la seva trajectòria que va esdevenir un espectacle íntim, proper i càlid.

DE CASA. A diferència d’altres festivals estiuencs, la proposta musical que ofereix l’Istiu compta amb públic procedent de les comarques gironines, però principalment de l’Alt Empordà. Els habitants de la comarca són els espectadors més majoritaris amb el 61,85% del total. Els veïns de Castelló d’Empúries i Empuriabrava són els més nombrosos, amb el 27,94%. Les altres poblacions empordaneses que més públic aporten són Figueres (8,67%), Roses (3,85%) i Sant Pere Pescador (1,73%).

Les xifres mostren que tres de cada quatre espectadors, el 74,77%, eren veïns de poblacions gironines, mentre que el 22,16% del públic provenia de municipis barcelonins. La resta corresponia principalment a habitants de les comarques de Lleida i Tarragona.