Els més de vuitanta assistents a la segona sessió de Punt de Lectura vam compartir amb Carme Riera les seves consideracions sobre la literatura i sobre la gènesi d’Una ombra blanca, una obra molt esperada ja que han passat set anys des de la publicació de la seva anterior novel·la.

Lúcida i precisa en les seves consideracions, elegant i formal en el seu aspecte, propera i afable en el tracte, Carme Riera va comentar que en aquesta ocasió havia volgut situar l’acció en dos espais ben diferents, l’Amèrica profunda, concretament Savannah que ella coneix bé i Fosclluc, un poble imaginari de la seva Mallorca natal que, curiosament, ja sortia a Te deix amor la mar com a penyora.

Una ombra blanca, ve encapçalada per una cita que és un fragment de la cançó Over the rainbow interpretada per l’actriu Judy Garland a la pel·lícula El màgic d’Oz i que diu: «en algun lloc, sobre l’arc de Sant Martí, el cel és blau i els somnis que t’atreveixes a somniar es fan realitat». 

En iniciar la sessió, l’autora va comentar que tant l’òpera com la música lleugera tenen un gran protagonisme en aquesta novel·la i va argumentar: «La música és un llenguatge universal, no necessita traducció i ens remet directament a un lloc, una vivència i les emocions que hi tenim associades, i això com a novel·lista m’interessa molt». 

El relat té com a protagonista Barbara Simpson, una famosa soprano la qual un bon dia, en plena interpretació de l’òpera Tosca al Metropolitan, a punt d’iniciar el Vissi d’arte, pateix un infart i per uns moments té la percepció d’estar morta però després es recupera i torna a viure.

En relació amb aquest tema, Carme Riera va comentar: «potser perquè ja soc gran, d’un temps ençà amb certa freqüència em pregunto si hi ha quelcom després de la mort» i va afegir «per això he estat molt temps documentant-me sobre casos en els quals algú que ha estat clínicament mort durant un breu temps i ha acabat tornant a la vida. La pregunta és: per què ha tornat? Els estudiosos afirmen que és perquè aquests individus s’han adonat que tenien pendent de resoldre un tema i per això es resisteixen a morir».

Una ombra blanca és una història de culpa i redempció. La protagonista sent la necessitat de diluir el tel que desdibuixa «el temps amortallat per teranyines de boira», una frase que obsessiona la protagonista i que la porta a agafar un any «sabàtic» amb l’objectiu d’aclarir alguns fets que l’han condicionat tota la vida i per això contracta els serveis de Rose Barnes, la seva secretària, perquè l’ajudi a redactar i ordenar els records que ella té de tota la seva infantesa. 

Carme Riera va confessar que volia plantejar un relat amb diferents punts de vista, situat en diferents espais i que transcorregués en diferents èpoques. «Sempre he pensat que un llibre que no et desvetlla cap secret no m’interessa i en aquesta ocasió vaig optar per donar la veu a un narrador que ben aviat es percep com a no fiable i que inclou altres narradors com jo mateixa, això fa que sigui el lector qui ha de construir la història. He volgut posar l’accent en el fet que moltes vegades el que recordem no estem segurs si correspon a allò que realment va passar o allò que, amb el temps, acabem pensant».

En referir-se al grau de salut de la literatura en el món actual, Carme Riera va considerar que és cert que les sèries han ocupat un espai que en un altre temps es reservava per a la lectura però va afegir: «la paraula segueix sent la que il·lumina la ment de la gent ja que obliga a cadascú a posar-hi tot allò que des de la memòria i la imaginació té emmagatzemat i que allà s’escau. La imatge, en canvi és molt explícita, ho dona tot fet».