La història ressona amb força entre les parets de la mina Canta de la Vajol. Unes veus durant molts anys emmudides, ocultes entre fonaments desemparats i  el boscam frondós, però que des de fa un temps han arraconat el silenci per tornar a reivindicar el passat. Aquest era l’objectiu persistent de l’Ajuntament de la Vajol, que l’any 2009 va adquirir l’anomenada com a ‘mina d’en Negrín’ per transformar-la en un espai de vetlla a la memòria. Per continuar, així, la voluntat de l’anterior propietari, en Miquel Giralt.

Ho detalla l’alcalde, Joaquim Morillo, que posa damunt la taula una xifra demostrativa: des del passat març, moment a partir del qual l’Ajuntament i el Museu de l’Exili (MUME) de la Jonquera incentiven les visites, la mina de talc ha obert les portes a unes 4.000 persones. «La valoració és molt positiva i s’han superat les expectatives; l’any passat, quan només es podia visitar l’exterior, vam rebre 2.000 visitants», diu.

No ha estat un camí fàcil, però. La primera pedra del projecte, recorda el batlle, va ser declarar l’estructura com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Una fórmula eficaç per treballar una riquesa patrimonial fins aleshores tancada i afectada per la deixadesa i convertir-la, així, en un atractiu cultural. Aquesta mesura va marcar el punt de partida d’una croada per aconseguir subvencions, que han assolit especialment a través de la Diputació de Girona. Més dades: des del 2017, data de la primera partida econòmica, fins al 2024, s’han invertit més de 160.000 euros per rehabilitar i dignificar l’espai.  

Morillo apunta que l’última d’aquestes subvencions, de 45.000 euros –l’Ajuntament de la Vajol l’acaba de sol·licitar–, ha de servir per focalitzar els treballs en el túnel de la mina, on fins ara es poden recórrer la primera vintena de metres. «Hi ha unes sales annexes i ens agradaria que la gent hi pogués circular, i també volem un estudi per saber de quina manera s’han de tractar les bigues de ferro del túnel», diu l’alcalde. 

Aquest informe, de fet, ha de ser concloent per escometre la gran fita: arribar a la cambra cuirassada, l’espai de generoses dimensions que va protegir i salvaguardar l’anomenat ‘tresor de la República’ –sobretot, lingots d’or i joies confiscades a través de la Caixa General de Reparacions de la República que havien de servir per finançar l’exili– camí cap a la retirada. «Aquest estudi ens ha de determinar moltes coses: potser ens sorprendrem i veurem que l’estat encara és segur, que no caldrà fer molts treballs, o potser serà el revés», concreta Morillo. Els resultats es coneixeran a finals de juliol, i no serà fins al setembre quan s’iniciaran les primeres actuacions per començar a endinsar-se en una sala de distància encara enigmàtica.

LES VISITES. Els tercers dissabtes de cada mes (de les onze del matí a la una del migdia) han estat els dies escollits per tirar endavant les visites guiades organitzades pel MUME (amb visionat documental inclòs), una activitat que compta amb la col·laboració d’un Ajuntament de la Vajol que el mes passat, precisament, va passar a formar part del Consorci del museu jonquerenc. Paral·lelament, l’espai també es pot descobrir entre setmana, sempre que la visita inclogui un grup d’una desena de persones, com a mínim. El tipus d’usuari, diu Morillo, és molt divers, tot i que hi ha un parell de perfils que hi són ben presents: d’una banda, el d’una persona de mitjana edat (55-70 anys) que forma part d’una entitat o associació catalana de caràcter cultural, i, de l’altra, el jove estudiant d’institut, en aquest cas provinent sobretot de les comarques gironines. A més a més, la reobertura de la mina Canta també ha cridat l’atenció arreu d’Espanya i, de manera notòria, a la Catalunya del Nord: «Per exemple, ens hem trobat moltes famílies que ens expliquen que els seus avis vivien a pobles com Sant Llorenç de la Muga o Capmany i van passar pel Coll de Pous durant l’exili; hi ha molts fills i nets que venen fins aquí per recordar el camí dels seus familiars». 

I aquest turisme de recordança, motivat també per l’esclaridor llibre de Xavier Febrés, El tresor de la Vajol (Editorial Gavarres, 2023), deixa petja al poble més petit de l’Alt Empordà –segons l’Idescat tenia 97 habitants l’any passat–. En aquest sentit, el nucli ha vist com la plaça o l’església s’omplen de curiosos i els restaurants, de comensals. «La mina és el nostre màxim atractiu, ha posat la Vajol i la seva història al mapa», diu Morillo.