Proper i molt didàctic, irònic i amè, en la seva intervenció en la sessió inaugural de la 14a edició del cicle Punt de Lectura, Jordi Puntí va compartir amb el nombrós públic assistent alguns detalls sobre la seva esperada segona novel·la: Confeti, guanyadora del darrer Premi Sant Jordi. 

A l’inici de la sessió Puntí va afirmar que Confeti és una novel·la que ell no hauria pogut escriure si no hagués obtingut una beca de la Biblioteca Pública de Nova York, ja que, va comentar, «gràcies a aquesta beca em vaig poder dedicar un any a fer recerca sobre la vida del que va ser un dels introductors de la música llatina als Estats Units i em vaig adonar que allà els majors de quaranta anys el coneixien molt bé, no tant per les seves extravagàncies, com per la seva aportació com a músic».

El resultat de tota aquesta recerca ingent és un llibre que va molt més enllà de la seva intenció original. «A mesura que anava investigant la vida de Cugat m’adonava de com creixia el segle i veia com Cugat era capaç d’adaptar-se sempre als canvis, en la música, en el cinema. Era un home que necessitava actualitzar-se constantment. Per això era el present i el futur alhora. Per aquest motiu el llibre és també la biografia d’un segle sencer, el segle XX» va comentar.

El que Cugat explicava de si mateix era una novel·la de la seva vida perquè, tal com va dir Jordi Puntí, «Cugat va ser un gran arquitecte de memòries construïdes i va fer servir la fabulació per modelar una vida de somni. Quan la realitat no es comportava com ell volia, la transformava i l’explicava d’una altra manera perquè a més tenia un privilegi, que era que la gent l’escoltava».

Jordi Puntí va confessar que quan va decidir escriure una biografia sobre aquest personatge que l’havia fascinat des de ben petit «jo al·lucinava quan davant de l’Hotel Ritz de Barcelona veia el Roll Royce daurat amb la matrícula CUGAT», es va adonar que el que ell hauria d’escriure seria una antibiografia i, per aconseguir-ho, va acabar creant un joc de miralls entre «Cugui» i el narrador, un crític musical inventat que segons Puntí «exerceix com a notari que ens diu que hem d’anar amb compte amb tot el que Cugat explica perquè gran part són coses falses».

Per això Confeti acaba sent una excel·lent novel·la que narra la increïble vida de Xavier Cugat. Una vida «de novel·la» que el seu protagonista ja va explicar, suposadament, en la seva autobiografia Jo, Cugat. Malgrat que moltes de les coses que ell deia en aquell llibre es pot demostrar que eren mentida i configuraven una «Galeria de Records Inventats». 

En les primeres pàgines de Confeti el narrador fictici ja fa un advertiment en el sentit que segons ell «el quaranta per cent de la vida humana és una ficció. Una mentida. Una entelèquia. Un giravolt de la imaginació, si voleu. Una novel·la. Una broma». És evident que en el cas de Xavier Gugat aquest percentatge segurament és més alt, fins al punt que segons Puntí «la música és l’única cosa que no és mentida en la vida de Xavier Cugat. El narrador que invento per aquesta ocasió es llança a escriure aquesta biografia als cent tres anys, empès per les ganes de ser també Xavier Cugat»  i va concloure: «en definitiva, Confeti no és altra cosa que una reflexió sobre els paranys d’escriure una biografia».

En la seva xerrada, i també en la fase de col·loqui amb el públic, Puntí va insistir molt en la doble dimensió de Cugat: «era un lluitador nat, un home capaç de reinventar-se a cada moment i també un personatge que acaba sent una caricatura d’ell mateix, amb el tupè i el Chihuahua, un home que necessita la companyia de dones, sempre molt més joves que ell, però que en el fons era un solitari que tenia molta por de la soledat».