Els darrers quinze mesos de la vida de Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, guarden una especial relació amb Castelló d’Empúries. Més concretament amb una dona de la vila: Joana Massissa, la dona del moliner Eusebi Massís de qui en prengué el cognom. Una figura que des de l’Ecomuseu Farinera han volgut recordar a través d’una obra escènica, on s’hi interpreten algunes de les altres llegendes de Castelló d’Empúries com la llegenda del Bruel. Per aquest motiu varen encarregar a la companyia Teatre de Contacte que n’elaborés una versió que recorregués diversos espais del municipi.

L’actriu que s’ha encarregat de fer el paper de la molinera més famosa de Castelló d’Empúries és Joana Martí. «Inicialment vàrem buscar informació de les diverses llegendes i vàrem elaborar un guió per fer-ho més teatral. En el cas de la Joana ho hem adaptat en funció del guió, en aquest cas és ella la que el cerca pel poble». Gràcies a aquesta premissa l’acció es desenvolupa en diversos punts d’interès del municipi com el rentador de Castelló d’Empúries. La funció té una durada aproximada d’una hora i cada vegada és diferent «depenent de l’energia del públic, el personatge creix o, per contra, s’ha de retenir una mica».

El fet que sigui una peça al carrer fa que l’actriu hagi de posar-se dins del paper també en els trasllats entre escenaris: «els infants són molt còmplices i has d’alimentar el personatge», apunta. A més, per adaptar-ho al guió s’ha fet que «ella fos molt arriada, ja que el moliner l’hem fet una mica gandul i ella havia de portar el negoci», descriu l’actriu.

Tot i que es desconeix en detall el caràcter real de Joana Massissa, Martí se la imagina com «una dona que devia ser molt excepcional. Molt valenta, capaç de dirigir un negoci, una persona avançada a la seva època». 

La propera ocasió per veure aquesta representació de carrer serà el 26 d’octubre. «Vàrem iniciar-ho l’any passat, amb la idea inicial que fos una única representació. Però aquest any es repetirà en quatre ocasions. I, més endavant, potser ho tornem a programar», declara la directora de l’Ecomuseu Farinera, Carme Guilaberta.

LA MOLINERA. La història de Joana Massissa en relació amb Joan Sala la coneixem per les seves declaracions fetes al procés que li feren a Serrallonga el 1634. Era, segons els testimonis coetanis, una dona de bona estatura, blanca de cara, d’uns 20 anys d’edat i d’ascendència probablement rossellonesa o llenguadociana. En el moment en què es va creuar amb el bandoler Joan Sala, ella ja era vídua i anava de peregrinació a l’ermita de Nostra Senyora de Núria en companyia d’un fadrí del molí. Era el 25 de juliol del 1632, segons va declarar durant el procés. Primer per força, ja que va intentar escapar-se tres vegades, i després de grat, l’acompanyà fins al final, vivint de petits robaments i allotjant-se en masies d’antics amics i en pletes i jaces dels Pirineus, ja que en aquell moment la banda d’en Serrallonga s’havia desfet i la majoria dels seus amics havien estat ajusticiats. La vigília de Tots Sants del 1633 foren presos ambdós al mas Agustí de Santa Coloma de Farners, descoberts per algú.

Empresonats tot seguit a Barcelona, les autoritats optaren per oferir a la Joana, aleshores embarassada, una remissió a canvi d’una confessió completa de totes les activitats de Serrallonga en el decurs dels darrers quinze mesos. La Joana ho va acceptar. Després d’un llarg procés i de tortures, Serrallonga fou ajusticiat amb tot escarni i crueltat el 8 de gener del 1634.

MISTERI. Tot i la seva fama, encara se’n desconeixen alguns detalls relacionats amb la seva història. De la seva vida anterior abans de creuar-se amb Serrallonga no se’n sap pràcticament res. Tampoc de les circumstàncies en què va viure el seu marit, «fins a l’actualitat no hem localitzat cap document que faci referència a Eusebi Massís i tampoc sabem de quin dels tres molins de la nostra vila n’era moliner», apunten des de l’Ecomuseu Farinera. Tot i així es creu que hauria explotat un dels tres molins que la comtessa d’Empúries, Joana Folch i de Cardona, va cedir a la Universitat de la vila de Castelló d’Empúries el 1605 perquè es trobaven en molt mal estat i era necessari que els restauressin per poder-los tornar a posar en funcionament.

Un altre dels fils que encara queda per estirar és el que fa referència a l’esdevenir de Joana Massissa després de l’ajusticiament de Serrallonga. A dia d’avui encara es desconeix quina en va ser la seva sort.