Nou maldecap per als agricultors alt-empordanesos que ara preveuen una mala collita del cereal. Si fa un any el principal problema era la falta de pluges, ara ho és l’excés de precipitacions. O millor dit, que les pluges han estat tardanes i han afectat especialment la collita del cereal. I això ha provocat que la majoria de camps no es puguin segar a finals de juny principis de juliol. 

La paradoxa és que la gran majoria de pagesos gironins tenen sembrats blat i ordi, que són cereals d’hivern, a ple estiu, perquè són espècies que necessiten menys aigua. Però les pluges de les últimes setmanes han provocat un «rebrot» que ha fet que moltes de les espigues estiguin encara verdes, mentre que d’altres ja s’han assecat i estan a punt de recollir. Com que és «inviable» segar un camp de blat a mitges, l’única opció que té el sector és esperar que les espigues verdes s’assequin.

Tècnicament, això es coneix com a doble cicle; o sigui, que una part del sembrat està en un estadi final i òptim per recollir, mentre que l’altra part està vegetant. I, tal com explica el coordinador d’Unió de Pagesos a l’Alt Empordà, Xavi Frigola, a la pràctica se’n ressent la quantitat, però també la qualitat del producte. Perquè aquesta diferència entre les espigues fa preveure un gra més petit i de pitjor qualitat. «Hi ha molts pocs camps que s’han començat a sembrar, però veiem que el calibre del gra és menor del que hauria de ser i això és fruit d’aquestes pluges i l’afectació que tenen», explica Frigola. Concretament, els pocs cereals que s’han començat a segar tenen un calibre de 55, quan l’òptim és de 62 o 64. «I això també vol dir que costarà més de vendre», lamenta l’agricultor.

A més, les pluges que han caigut aquests últims dies han fet que en molts camps hi hagin crescut també males herbes que dificulten que les màquines puguin treballar amb normalitat, ja que s’enreden al sistema de tall i triatge i poden embussar l’aparell. 

En canvi, qui sí es beneficiarà de les darreres precipitacions són els pagesos que han sembrat gira-sol o blat de moro. Frigola reconeix que la gran majoria ho va plantar a contracor. En molts casos, per respectar la rotació de conreus que els impedia sembrar blat, ordi o colza. I ara han tingut la sort que ha estat una primavera plujosa i això fa preveure una bona collita. Ara bé, el coordinador d’Unió de Pagesos a la comarca deixa clar que són «una minoria» els que tenen aquest tipus de sembrat. 

MOLT FARRATGE, DE MALA QUALITAT. Una de les bones notícies de les pluges era el fet que els pagesos s’asseguraven una bona quantitat de farratge i, per tant, no l’havien d’anar a comprar a França, amb l’encariment que això provoca. Les pluges del març van permetre «un bon dall» d’userda i raigràs entre d’altres, però les que han caigut posteriorment han mullat el menjar, afectant-ne a la qualitat. Un bon exemple són les bales de palla que no estan embolcallades amb plàstic i que amb les pluges han quedat molles. Això fa abaixar la qualitat del producte i, per tant, molts animals no en volen menjar. A la pràctica fa que als pagesos els hi costi més poder vendre el farratge.