Ben sovint no cal rebuscar gaire per desxifrar quin és l’estat de salut mediambiental d’un espai o territori: la mateixa naturalesa, amb els seus contrastos i matisos, amb les seves manifestacions i els avisos que ens brinda, és el principal indicador a l’hora de valorar el benestar –o malestar– d’un ecosistema.

El fons marí n’és un bon exemple, i no ens fa falta anar gaire lluny per comprovar-ho. Situem-nos al cap de Creus. I valorem, des d’allà, la presència de la posidònia. Si n’hi ha, si la presència d’aquesta planta aquàtica resulta exuberant, és bon senyal: entre altres coses, això significa que hi ha un indicador optimista referent a la salut de l’ecosistema marí i l’hàbitat que s’hi genera.

Fomentar precisament aquest context és l’objectiu de l’entitat Empordà Mar, que entre altres projectes mediambientals tira endavant l’anomenat PosidoniaGrowns, que consisteix en les replantacions d’aquesta espècie (Posidonia oceanica) a dues cales del cap de Creus: la cala Nans i la cala Gallardera. 

La iniciativa, que ja va impulsar una primera fase l’any passat a les aigües que banyen Cadaqués –en aquest cas, a la cala Sa Sabolla–, desenvoluparà una nova acció el 26 de juny vinent amb la replantació d’un total de 300 plàntules a cala Gallardera, cedides pel viver Portman del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO). Aquesta activitat, que arriba després dels bons resultats obtinguts de la primera replantació, s’havia de fer aquest mateix dimarts –11 de juny–, però les condicions meteorològiques han obligat a canviar la data.

UN «PULMÓ» AL MIG DEL MAR. Fomentar l’hàbitat de la praderia de posidònia –un espai protegit– és especialment rellevat en termes de biodiversitat. En aquest sentit, s’hi refugien i hi habiten moltes espècies que tenen interès ecològic, però també comercial –estem parlant, per exemple, de molts alevins que són pescats posteriorment, animals que abans de picar l’esquer primer s’han ocultat durant les seves etapes iniciàtiques entre les fulles–. 

Ara bé, la riquesa dels espais omplerts de posidònia va molt més enllà. Ho indiquen des de la Xarxa d’Àrees Marines Protegides d’Espanya (RAMPE), que defineixen aquesta planta aquàtica com un «pulmó». En aquest sentit, té un paper clau en l’oxigenació del medi marí: al tractar-se d’una planta –i no d’una alga– fa la fotosíntesi tal com realitzen les plantes terrestres. Aquest procés, doncs, permet que capturi carboni: és a dir, per tirar endavant la fotosíntesi absorbeix el CO2 de l’aigua i de l’atmosfera que primer s’ha diluït al mar, esdevenint d’aquesta manera un gran aliat contra el canvi climàtic. 

D’altra banda, i atès que les seves arrels estan enclavades al substrat marí, això produeix que aquest s’estabilitzi. Dit d’una altra manera: combat l’erosió dels hàbitats costaners. A més, allà on hi ha posidònia les aigües solen ser més cristal·lines i netes; això és així perquè adopten el rol de filtre natural i van atrapant partícules i sediments de l’aigua.

EL PRECEDENT. Empordà Mar i l’Associació Otras Maneras van posar en marxa ara fa un any la primera fase del projecte PosidoniaGrows, que té com a objectiu replantar unes 700 plàntules de posidònia a Cadaqués per frenar l’erosió de la mata morta d’aquesta espècie i reduir, paral·lelament, la presència d’una alga invasora, la Caulperpa cylindracea. 

La iniciativa també es marca com a fites contribuir a la millora del coneixement i les tècniques de restauració d’aquestes praderies; estimar el balanç d’emissions de carboni i sensibilitzar la població sobre les pràctiques de fondeig responsable i la necessitat de no fer-ho en aquestes cales.