Dilluns 3 de juny. A la Jonquera el dia comença tranquil. Fins i tot més que de costum. Ja fa més de 15 dies que Revolta Pagesa va anunciar que avui, en vigílies de les eleccions europees previstes per diumenge, protagonitzaria un tall històric a la frontera al qual també se sumarien companys francesos, i sembla que l’alerta ja va prevenir els transportistes.

Els agricultors i ramaders gironins han quedat a les 8 h a l’aparcament de l’empresa de maquinària agrícola Robert de Santa Llogaia d’Àlguema i, d’allà, de manera organitzada i escortats pels Mossos d’Esquadra, enfilaran cap al nord. Però França ja ha tallat l’autopista abans de les vuit del matí, des del Portús fins a Las Cavas, a 65 quilòmetres de la frontera. Això no obstant, pel tram més septentrional de l’AP-7 alt-empordanesa hi continuen circulant alguns camions i turismes (tot i que pocs).

Fins cap a les 9 h els cartells de l’autopista no ofereixen cap informació especial, però en sentit nord els accessos jonquerencs a la via ja estan també tallats des de primera hora. A l’antic peatge troncal, un autocar espera que arribi la caravana de pagesos. Són membres de la Plataforma per la Defensa del Sector Primari d’Utiel-Requena, del País Valencià, que a la 1 de la matinada han sortit de Castelló de la Plana per venir a donar suport a la causa.

Amb el pas dels minuts s’hi van sumant altres vehicles, i fins i tot una autocaravana. I a les 9.15 h els 150 tractors catalans que s’han unit a la comitiva entren a l’autopista per l’accés 3, el de Figueres Nord. A aquesta hora la via ja queda tallada definitivament, almenys fins a les 10 h del dimarts. I les retencions de vehicles que es veuen obligats a sortir a Hostalets de Llers es mantenen durant tot el dia, amb cues que oscil·len entre els 0,5 i els 2 quilòmetres en funció de l’hora.

A les 9.40 h, amb el trànsit d’altres vehicles ja reduït a zero, el comboi de manifestants arriba a la Jonquera. Desenes de tractors i vehicles particulars que, empunyant banderes i pancartes amb missatges reivindicatius, fan sonar les botzines al seu pas pel municipi. Alguns, a més, arrosseguen remolcs amb taules i cadires, focus, mòduls de serveis i tot tipus de material per passar millor la nit.

Mentrestant, diverses furgonetes d’antidisturbis dels Mossos d’Esquadra s’han concentrat a davant de la comissaria jonquerenca, des d’on s’aparquen a la zona esportiva, acompanyats d’un parell d’ambulàncies del SEM, amatents de si hi ha algun conflicte. Que no hi hauria de ser, perquè el que més ha recalcat l’organització és que la protesta, amb una durada ja limitada a les 24 hores, ha de ser pacífica.

EL CLAM A EUROPA. En arribar a la frontera, els pagesos catalans es troben amb diversos agricultors de la Catalunya del Nord. I ja instal·lats al punt exacte on la senyalització indica el canvi de país, els portaveus de l’organització llegeixen un manifest. Les reclamacions que fan a la Unió Europea són molt clares: més control dels productes importats (demanen l’aplicació de clàusules mirall per garantir que els productes que entrin de fora de la Comunitat Europea compleixin els mateixos requisits i condicions que s’exigeixen als productes que es produeixen dins la comunitat), prioritat als productes locals i de proximitat, i una reducció fiscal en l’ús d’energies per a la producció d’aliments (volen que s’eliminin els impostos dels hidrocarburs, l’electricitat i el gas, com es fa en altres sectors).

Val a dir que el sindicat majoritari de Catalunya, Unió de Pagesos, s’ha desmarcat de la protesta. Però des de Revolta Pagesa insisteixen en la lluita. El seu portaveu, Martí Planas, argumenta: «No pot ser que a nosaltres ens demanin una llista infinita de coses i als altres països que venen aquí, res». I alerta: «Últimament cada cop anem a pitjor, s’ha de fer alguna cosa ja. Cada vegada hi ha menys explotacions. Ens hem de salvar i que ens escoltin des d’Europa».

I amb aquests objectius clars, es comencen a instal·lar per passar tot el dia, i tota la nit, a l’AP-7. A recer d’un sol especialment intens sobretot al matí, alguns comparteixen converses a l’entorn de taules i cadires, d’altres aprofiten per mostrar els seus dots artístics als companys (només heu de veure la nostra portada), i els més joves no deixen escapar l’oportunitat de fer uns tocs amb la pilota de futbol. I alimentats amb grans àpats conjunts (per dinar, per exemple, utilitzen 40 litres de fumet, 24 quilos d’arròs i 80 litres d’aigua per fer una paella per a 500 persones) i sense provocar destrosses a la via, van passant les hores.

Això, mentre alguns dels camioners que han arribat fins a l’Alt Empordà, tot i els anuncis de protesta, esperen resignats als aparcaments, i d’altres decideixen girar cua. Avui no trobaran oberta cap via d’accés a França, perquè el moviment s’ha estès a totes les fronteres catalanes, i també basques. El Coll d’Ares, Puigcerdà, la Seu d’Urgell i Bossòst són els altres punts del nostre territori on els tractors han barrat el pas.

En aquest sentit, els professionals del transport lamenten el «greuge evident» que els causa aquesta mobilització, i reclamen a l’Administració «solucions» per garantir el pas dels vehicles pesants (els vehicles lleugers poden entrar i sortir de França per la carretera nacional, que al Portús no està tancada). En un comunicat conjunt, la Confederació Empresarial de Transport per Carretera de Catalunya (CETCAT) i la Coordinadora d’Organitzacions de Transportistes (COT) lamenten que són ells qui acaben «pagant» la pressió que els pagesos volen fer a la Unió Europea. Per això demanen als governs que els ofereixin alguna alternativa.