ADRINOC és l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya i treballa en la gestió dels ajuts Leader, integrats en el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya (PDR). En aquesta entrevista parlem amb el seu director, Jordi Terrades, ja que l’Alt Empordà és una de les comarques l’entitat que més pot beneficiar-se de les diferents línies d’ajuts. 

ADRINOC neix amb la finalitat de diversificar les economies rurals i incentivar el teixit econòmic, és així? 
Coincideixo que ADRINOC neix amb la finalitat de diversificar i generar economia en entorns rurals. Cal saber que són fons que depenen del sector primari; per tant, estem dins de la PAC (política agrària comuna), però el que  es pretén és diversificar l’activitat econòmica cap a altres sectors i, per tant, en entorns rurals perquè hi hagi diversitat econòmica. 

Com treballa l’entitat a la comarca?
D’entitats com la nostra n’hi ha onze a Catalunya i abastem pràcticament tot el territori rural català. Nosaltres tenim un àmbit d’actuació que abraça més d’una comarca i es decideix a través d’una anàlisi d’indicadors que fa el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Els territoris han de complir uns requisits com ara la renda per habitant, la densitat de població, l’envelliment..., tota una sèrie d’indicadors, i així se seleccionen els territoris que són susceptibles de rebre aquests ajuts. Tot això s’acaba gestionant a través d’unes entitats publico-privades, aquestes onze que comento, i el que es fa és agrupar el llistat de municipis en una de les entitats. Primer es miren els indicadors en l’àmbit comarcal per veure si compleixen els requisits, i si no es compleixen, després es consulten en l’àmbit municipal. En el cas de l’Alt Empordà, no tota la comarca sencera complia les ràtios, per això l’actuació és municipal i tenim un àmbit d’actuació en 44 dels 68 municipis que conformen la comarca. En el cas de la Garrotxa, els compleix la comarca sencera i per això hi entren els 21 municipis que la conformen. I, finalment, tenim quatre trossets de territori més a les comarques del Gironès, la Selva, el Pla de l’Estany i també Osona. D’aquí ens surten els 83 municipis que formen part d’ADRINOC. Proporcionalment, és cert que la majoria de municipis que tenim a ADRINOC són a l’Alt Empordà i en aquest sentit són els que tenen més possibilitats en nombre d’habitants de poder accedir als ajuts. 

Qui pot accedir a aquesta mena d’ajuts?
Cal saber que aquesta línia és per a creació, ampliació o millora de negocis, i poden accedir-hi persones físiques, és a dir,  autònoms i persones emprenedores que encara no han creat el negoci, o bé persones jurídiques com ara negocis constituïts que necessiten ampliar o millorar la seva activitat. Pel que fa a empreses, poden accedir-hi fins a una mida de mitjana empresa, però estem molt enfocats en petites empreses i microempreses. Una de les novetats és que ara les entitats públiques també poden optar-hi perquè són ajuts per fer inversions. Entenem que comptablement són inversions com ara adequar locals, instal·lacions, millorar equipaments...

És a dir, rere cada sol·licitud ha d’haver-hi un projecte ferm? 
Exacte. Cada any ens acrediten una xifra diferent, ja que depenem dels fons europeus i cada vegada que canvien els pressupostos d’Europa, ens acrediten la xifra. Ara, ens han acreditat els de 2023 per continuar treballant, i cada any surt una convocatòria del Departament, però la gestionem des de les nostres entitats. I, per tal que aquestes persones o empreses puguin optar-hi, el que han de fer és presentar el seu projecte d’inversió per saber si poden aconseguir l’ajut per finançar-lo. 

De quina partida pressupostària europea estem parlant?
Doncs la d’enguany és de 667.154 euros d’ajut directe, una xifra que va canviar en aquesta última convocatòria. És un ajut a fons perdut i, més o menys, representa que de mitjana estem subvencionant prop del 30% total de les inversions. Com a molt, en el cas privat podem subvencionar fins al 40%. Si ho calculéssim en números rodons, interpretant que se subvenciona un terç de les sol·licituds, representa que s’acaba generant un impacte al territori de tres vegades més que aquesta xifra d’inversions. Per tant, el que repercuteixen aquests ajuts al territori està sobre el milió vuit-cents mil euros. 

Quants projectes s’han pogut desenvolupar?
Aquesta xifra cada any varia perquè és una convocatòria per concurrència competitiva i cada sol·licitud es puntua a partir d’uns criteris. Hi ha hagut anys que hem subvencionat més projectes de l’Alt Empordà i d’altres que han anat a altres comarques. Depèn una mica de la casuística dels projectes i també dels mateixos projectes, ja que si hi ha un inversor que s’endú més diners, sembla que hi ha menys projectes, però en quantitats econòmiques la repercussió és la mateixa. 

Entenc que les sol·licituds presentades en aquesta darrera convocatòria encara no tenen resolució?
No encara. L’última convocatòria va sortir a finals d’any i va tancar-se a principis del 2024, i ara estan en procés de resoldre’s. No puc avançar massa pel que fa a les sol·licituds, però sembla que serà semblant d’altres edicions. 

Quin nombre de sol·licituds, aproximadament?
La veritat és que tenim molt bona rebuda. En aquesta darrera convocatòria hem sigut el grup que ha tingut més sol·licituds: n’hem rebut fins a 48 i ara estem al procés de mirar que es complexin els requisits per donar l’ajut i veure com es prioritzen. Més o menys, de mitjana rondem les 30 sol·licituds, tot i que aquest any passat vam rebre una punta més alta. Però repeteixo que normalment estem al voltant de la trentena i de mitjana, pels diners que tenim, podem subvencionar entre uns divuit i vint-i-pocs projectes. 

Es valoren especialment problemàtiques com ara el relleu generacional. Des de l’entitat, quina radio­grafia se’n fa de la situació actual?
Nosaltres executem dues grans branques: una són els ajuts a inversions, i aquestes les podem destinar a qualsevol sector menys al sector primari directament, perquè ells ja tenen les seves línies d’ajuts que es vinculen a través de les oficines comarcals. La segona gran branca és que nosaltres mateixos executem projectes de dinamització i desenvolupament rural, que no és inversió. No es necessita un tercer per fer la inversió, sinó que des de l’entitat executem i dinamitzem, i en aquest sentit, estem en el període de relleu agrari. En altres edicions vam impulsar projectes de construccions de pedra seca o aquí, a l’Alt Empordà, un altre que es diu «Els camins de Sant Miquel, patrimoni, natura i cultura». Estem actuant en diferents línies, intentant dinamitzar diferents temàtiques, com ara la de promoure el producte local amb campanyes de sensibilització. Hem donat suport a alguna campanya de producte Empordà per visualitzar algun dels productes acreditats.Per això dic que no són diners per fer una inversió, sinó projectes que dinamitzem des d’ADRINOC. En el cas del relleu agrari, no tenim una ajuda directa al pagès, ramader o agricultor, però sí que vam veure que en l’àmbit de la dinamització hi havia una mancança pel que fa al relleu i intentem donar més punts a un projecte o altre o dinamitzar-ne uns o altres. El que fem és que cada cinc o set anys elaborem una estratègia participativa i mirem quina és la realitat del territori i quins reptes o necessitats hi ha. I, en aquest sentit, un dels que van sorgir va ser aquest: el relleu generacional al sector primari. Vam veure clarament que hi falta relleu i que les explotacions van desapareixent perquè hi ha menys agricultors i cada vegada són més grans; és per això que hem engegat aquest projecte, per intentar posar el nostre granet de sorra i afavorir el relleu agrari. 

Una altra de les novetats és el Tiquet Rural.   Com s’ha d’entendre aquesta línia?
Aquesta és una línia nova. Enguany s’ha engegat com a prova pilot a través d’entitats com la nostra. El Tiquet Rural vol ser una ajuda per contribuir a arrencar negocis. Pràcticament pensat per a microempreses i  està bastant encarat a autònoms. Es tracta d’una ajuda per a la creació, i una de les condicions és que l’activitat no estigui donada d’alta en el moment de sol·licitar l’ajut i que després s’acabi establint i garantint el seu funcionament durant uns anys. L’objectiu és el de crear ocupació i autoocupació i ajudar en l’arrencada dels petits negocis. En aquesta línia, no fa falta un projecte d’inversió, ja que el que se subvenciona és, com dic, l’arrencada del negoci. 

El que costa, sovint, és precisament engegar. 
Exacte. L’arrencada és complicada perquè durant el primer any potser no es factura prou i hi ha despeses d’autònoms, seguretat social, despesa corrent..., i és difícil trobar subvencions perquè van encarades a inversions. Per això el Tiquet Rural vol ajudar en aquest punt inicial. Aquesta quantitat de diners que es donen a fons perdut serveixen per a l’inici del negoci i l’emprenedor pot utilitzar-la per a les despeses que cregui convenients, per si ha de comprar alguna cosa o bé per a despesa corrent. D’aquesta  manera li donem un coixí per arrencar els primers anys. 

"Fem de pont per intentar mantenir les explotacions més petites"

Les sol·licituds rebudes demostren que hi ha ganes i interès perquè el món rural torni a ser motor econòmic. És així?
Sí, això ens demostra que hi ha iniciativa en l’entorn rural. Per tant, hi ha empreses que ja existeixen que volen ampliar-se i millorar, i també en tenim de nova creació. Hi ha dinamisme. Potser costa més en municipis petits i per això intentem prioritzar-los, però la veritat és que tenim una zona dinàmica. Per això des d’ADRINOC el que volem és acompanyar i detectar gent que pugui estar arribant a l’edat de jubilació i enllaçar-la amb gent que vulgui entrar al sector. Per tant, fer aquesta transició i fer l’acompanyament per facilitar aquest enllaç. Fem de pont per intentar mantenir les explotacions més petites. I ho fem amb aquest enfocament d’acompanyament, perquè sovint hi ha gent que vol incorporar-se al sector, però costa entrar-hi, i el que volem és donar peu a noves generacions.  No voldria oblidar-me que una altra de les línies que treballem és el projecte Life eCOadapt50, per adaptar-nos al canvi climàtic. Estem intentant impulsar accions d’adaptació al canvi climàtic des del sector agrari, ramader, forestal i turístic, i el que s’està fent ara és treballar amb grups de treball i taules per impulsar accions. Amb la premissa que ens hi hem d’adaptar, ja que en aquest projecte la idea no és mitigar ni intentar frenar el canvi climàtic, sinó tenir clar que el clima canvia i ja hi ha conseqüències. Per tant, veure com ho podem fer per afavorir aquests sectors, per tal que  s’hi adaptin.