Durant més de 15 anys el nom de Josep Maria Ortega i el setmanari HORA NOVA van anar de bracet. Era la persona que tenia cura del departament de publicitat i, sobretot, d’idear, dissenyar i fins i tot escriure els suplements comercials que intentaven fugir del publireportatge convencional, amb l’objectiu de donar-los un atractiu especial. Un cop d’ull a l’hemeroteca d’aquesta casa ens ho corrobora. Ortega, que també va esdevenir un dinamitzador cultural a nivell local i comarcal, ens va deixar el passat 13 de maig a Girona, ciutat on residia.

El finat també ser un referent per a moltes de les persones que varen treballar o col·laborar als mitjans de comunicació de l’Alt Empordà durant les darreres dècades. Quan el 2001 vaig arribar a HORA NOVA, per fer-me càrrec de la subdirecció del periòdic, vaig descobrir que Ortega era l’home que sempre hi era. Davant de qualsevol iniciativa o projecte de millora, davant d’una innovació, allà hi era ell per donar la seva visió i per implicar-s’hi de ple. Sempre es podria comptar amb ell per la passió que tenia pel món de la comunicació i per la seva ciutat i comarca d’acollida.

Tot i que nascut a un poble de la província de Huelva l’any 1956, de ben petit es va traslladar amb la seva família a Figueres. De jove va començar a col·laborar amb diversos mitjans de comunicació, fent programes per a Ràdio Popular de Figueres i escrivint cròniques a la premsa local. Va treballar amb l’empresari taurí Màrius Gelart i a partir del 1988 (i fins al 2003) va ser el cap comercial d’HORA NOVA. Va ser membre del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya. 

Li agradava molt la història local i la cultura popular i va aplegar un bon arxiu documental, que en els darrers anys divulgava a través de publicacions digitals. Bona prova d’aquesta sensibilitat van ser els diferents números monogràfics d’HORA NOVA, amb temàtiques tan específiques com: «Nadal a l’Empordà», «Les Fires de Santa Creu en el record», «Guia d’escultures i monuments als carrers de Figueres» i «Tradicions nadalenques». També va publicar, entre moltes altres, monografies sobre la Penya Taurina de Figueres, sobre Dalí i els toros i sobre la desapareguda discoteca Scopas d’Empuriabrava. Per tot plegat, queda clar que la figura d’Ortega anava molt més enllà del cap comercial fins a endinsar-se en el periodisme.

A partir del 2003 va decidir emprendre un canvi de rumb en la seva trajectòria professional que, val a dir-ho, ens va sobtar a tots els que treballàvem amb ell, però de seguida vàrem adonar-nos que necessitava aquell repte i se’l va veure molt implicat. En concret, va assumir la dinamització de l’espai expositiu del celler Espelt de Vilajuïga, on va coordinar una ingent feina de relacions púbiques, organitzant exposicions, presentacions de llibres, conferències i taules rodones. Una activitat que molts encara recordem i que durant uns anys va convertir aquell indret en un far de la cultura empordanesa.

DALINIÀ DE CAP A PEUS. Una altra de les seves passions va ser Salvador Dalí: aplegava retalls de premsa de tot arreu que parlessin del pintor figuerenc. Precisament aquesta col·lecció va ser lliurada fa uns mesos a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres, així com a altres col·leccionistes particulars de la ciutat, i s’havia plantejat la possibilitat que una part de la mostra s’exposés el mes de setembre vinent, coincidint amb el 50è aniversari de la inauguració del Teatre-Museu Dalí de Figueres.
Fruit d’aquesta passió daliniana, el 1993 va participar en la fundació de l’Associació d’Amics dels Museus Dalí amb l’objectiu de promoure, estimular i recolzar accions culturals. Per fer-ho va col·laborar en l’organització d’iniciatives ben diverses com ara conferències, concerts, sortides o concursos com el d’Aparadors Surrealistes, i en la promoció de les Creus de Maig dalinianes i l’Allioli Surrealista. Justament l’any passat, la Nit dels Amics dels Museus Dalí es va convertir en un homenatge als creadors de l’associació el 23 de juny de 1993. L’acte, celebrat el divendres 28 de juliol, va servir per fer un reconeixement públic als signants de l’acta fundacional: Lola Mitjans, Francesc Calvet, Josep Fajol, Josep Maria Ortega, Josep Playà i Pilar Puig, sota l’impuls de l’aleshores president de la Fundació, Ramon Boixadós. 

Amant, també, de la bona gastronomia —sobre la qual també havia fet molts articles divulgatius—, complementada amb les visites culturals arreu del país, la seva vitalitat es va anar apagant, a causa de diversos entrebancs de salut, tot i que encara per les passades Fires i Festes de la Santa Creu divulgava l’activitat festiva de la seva ciutat a través de les xarxes socials. Descansi en pau!