Fem un salt cap enrere i situem-nos al 1974. Concretament a Venècia, allà on l’asfalt és majoritàriament líquid, on històricament el motor ha quedat emmudit pels cops de rem damunt les llesques d’aigua. Però històricament no deixa de ser un concepte vague. No vol dir perpètuament, és clar. El 1974 un grup d’amics devots de l’anomenada Voga alla Veneta, és a dir, de l’activitat de rem que es fa a peu dret, ben icònica al nord d’Itàlia, decideixen reivindicar les essències davant l’auge del soroll de les barques motoritzades. Alcen la veu amb la tradició per bandera i la defensa del patrimoni com a prioritat: les onades originades per les grans embarcacions topaven i debilitaven els fonaments dels edificis. 

I alcen la veu, també, amb l’impuls d’una activitat inicialment sense ínfules, però que ha acabat essent emblemàtica. La primera Vogalonga, l’any 1975, va aplegar mig miler d’embarcacions i 1.500 remers i remeres, que van afrontar un recorregut sense deix competitiu, però d’exigència manifesta amb una trentena de quilòmetres.  Per entendre’n l’evolució podem copsar les dades de l’any passat: 2.000 embarcacions i 7.300 participants a bord de góndoles, llaguts o altres embarcacions de tracció humana.

AVENTURA ESCALENCA. Enguany, la Vogalonga es farà aquest diumenge vinent, 19 de maig. I tindrà representació alt-empordanesa. Un grup de catorze vogadores veteranes del Club de Rem l’Escala, cinc de les quals més grans de 60 anys –la més gran en té 71 i la més jove, 39, mentre que la mitjana d’edat és de 56– formarà part de la sortida d’una de les regates més importants del món. Ho faran al costat d’una de les tripulacions d’una altra entitat local, el Club  Xon's d'Empuriabrava, que hi competirà, en aquest cas, amb un bloc mixt –i també més jove–.

Per assolir aquesta fita s’ha resseguit un rumb clar, també sacrificat. Fa un any que l’equip treballa a consciència per arribar amb bona forma a la regata circular, especialment a l’època hivernal. «Aquesta prova requereix molta preparació i molt d’esforç: hem entrenat tres dies a la setmana, els dimarts, divendres i dissabtes o diumenges: sempre sortint del Port de l’Escala i en direcció a Montgó o Empuriabrava. Al principi fèiem tirades llargues i anàvem responent bé, i la gent cada vegada estava més entusiasmada; per això vam decidir que ho tiràvem endavant», diu la presidenta del club, Laura Fajula. «Tothom diu que és una festa, l’esdeveniment que qualsevol remer o vogador vol assolir, i ara intentarem quedar com més endavant millor», afegeix la presidenta, que al costat de les seves companyes formarà part d’un elenc majúscul: unes 1.600 embarcacions i al voltant de 8.000 participants. Voga alla Veneta més que mai.