És mestra jubilada i va passar més de trenta anys treballant a Barcelona. Des de les eleccions municipals de 2019 és al capdavant de la població. En aquesta entrevista fem un repàs al passat del poble, a través de diferents projectes i obres realitzades, i també fem un repàs amb mirada de futur, encarat a l’activació de la zona industrial i el compromís de la població.

Com li està anant aquest segon mandat al capdavant del poble de Vila-sacra?
El valoro molt positivament, ja que quan ens vam presentar per primera vegada i vam guanyar, vam veure clarament que hi havia una part de la població que donava suport a l’altre equip que va quedar a l’oposició, pel fet que aquest ajuntament té set regidors i hi van entrar quatre del nostre grup, PDeCAT, que després va passar a Junts, i tres regidors que anaven sota el paraigua d’ERC. Tot i que, el tema de sigles i partits polítics en els pobles crec que no hauria de tenir importància perquè quan estàs aquí, el que fas és intentar treballar pel poble. Però bé, en aquell moment, la meva reflexió va ser: tot i haver guanyat nosaltres, hi ha una gran part de la població que dona suport a l’oposició, per tant, el que hem de fer és treballar conjuntament. I això vam traspassar-ho a l’oposició i vam plantejar-los el fet de treballar conjuntament. S’hi varen avenir i així vam fer-ho. I com que va funcionar, en aquest segon mandat ja ens vam presentar com un sol equip. I aquest és un fet que valoro molt positivament, tot i que va haver-hi gent del poble a qui no li va agradar, és clar, i va haver-hi més abstenció. Però, tot i això, estic contenta amb aquest segon mandat perquè estem treballant molt pel poble, fem tot el que podem des del consistori. 

Quins són els projectes més importants que ha pogut desenvolupar l’equip de govern? 
Per situar-nos, cal saber que fa molts anys el poble tenia escola, i des de feia temps, l’edifici de l’escola —allà on havia anat jo de petita—, s’havia anat deteriorant perquè no s’hi havia fet massa manteniment i, després de demanar algunes subvencions, vam poder renovar bastant l’edifici. Penso que va ser una acció important. No hi havia teulat i hi havia moltes humitats, també vam poder canviar el parquet, pintar... Ara és un espai que mimem especialment i hi fem presentacions, conferències; també és on es fan les classes de gimnàs, ioga..., es vetlla per conservar-ho bé i n’estem orgullosos. D’altra banda, també vam arreglar el cementiri i vam pavimentar alguns carrers. I és que, a Vila-sacra, cada cert temps es feia una mena programació per pavimentar carrers, i el que queda rere l’ajuntament l’hem fet tot nou i el que va cap a Figueres també. El que passa, però, i sempre dic el mateix, és que el cost d’aquestes obres és molt elevat. Cal pensar que al llarg de quatre anys hem invertit 100.400 euros en pavimentació i pacificació de l’entorn. Ara, el que s’està fent és repintar el carrer Castelló, que és dels més transitats. A més, hi ha una zona que s’hauria d’asfaltar, la que va de la sortida del poble fins a l’empresa Garcia de Pou, però el cost s’enfila als cent mil euros i ara mateix no es pot assumir, hem de prioritzar. També vam fer alguna renovació al dispensari municipal, que era ple d’humitats, i van fer una mena de claraboia que el que fa és multiplicar la llum que entra, i l’espai ha millorat bastant. Un dels problemes que hi havia al dispensari eren les humitats, ja que a Vila-sacra hi ha molts ullals i aigua subterrània i això fa que pugi la humitat. La veritat és que quan vivia fora i venia al poble sempre pensava que tot estava molt bé i molt ben arranjat, però quan m’hi vaig posar i ho veus amb uns altres ulls, t’adones que hi ha molts temes on posar fil a l’agulla, i una de les coses, per exemple, és l’espai on es dipositen els residus vegetals, que feia vint anys que ningú havia tret res i és un espai que es veu des del desviament, just al costat del dipòsit de gas, i durant els últims anys hi hem invertit quinze mil euros a arreglar-ho i netejar-ho. Déu-n’hi-do, eh? I també durant la passada legislatura vam arranjar tots els camins rurals —això va es enfilar als vint-i-dos mil euros— i la col·locació d’una tanca nova. Amb tot plegat, vam invertir gairebé 268.000 euros. Estem contents perquè tenim clar que quan s’arregla alguna cosa no ha de ser un nyap. Tampoc ens hem endeutat. Durant quatre anys, al primer mandat, no vam apujar impostos. Ara sí que hem hagut de pujar el de la recollida de residus i ens diuen, a totes les reunions, que l’impost que més pujarà serà aquest, eh?

Es fa la recollida porta a porta al municipi?
Fer la recollida porta a porta és molt car i sempre topem amb el mateix: el tema econòmic, i això fa ràbia. Ja ho parlem, encara ens queden tres anys i alguna cosa implementarem perquè cal pensar en la sostenibilitat i el medi ambient, però és un cost molt elevat per al poble. Hi ha projectes i iniciatives que tens molt clares i quan et diuen el preu, has de canviar d’opinió per força.

"La proximitat amb Figueres i Castelló és un avantatge i un inconvenient"

Alguna vegada ha dit que una de les seves voluntats és recuperar l’escola. Hi ha possibilitat d’activar-la?
Allà on és la ràdio era la casa del mestre. I va anar passant el temps, però el motiu del tancament no el sé, el que tinc clar és que un poble es mor sense escola, però què passa? Que si ets una família d’un poble que no té escola, tens garantit el transport i el menjador, i Vila-sacra, per mal o per bé, ha esdevingut un poble dormitori. La proximitat amb Figueres és un avantatge però també un inconvenient a l’hora de desenvolupar-se com a poble i crear la pròpia identitat. Sé que fa temps es va enviar una circular al veïnat per temptejar la reobertura de l’escola, però la majoria va dir que no interessava. Ara mateix, l’espai tampoc està adequat i no és per manca de mainada, però molts van a l’escola del Far d’Empordà, a Figueres o a Castelló d’Empúries, que és on tenen el transport garantit. 

Canviant de branca, una de les preocupacions és la sequera. Com s’han entomat les restriccions?
Hem entrat a les mateixes restriccions que tothom a través de la normativa del Departament d’Acció Climàtica i des del primer moment hem aplicat les restriccions en neteja de carrers i tot el que hi té relació; hem pogut mantenir el rec per degoteig, que està permès, i controlat alguna piscina, però això és molt difícil, eh? Cal pensar que nosaltres no tenim guàrdia urbana. Sempre hem apel·lat, per descomptat, al bon fer de les persones, hem passat circulars, reduït la pressió i també hem tancat fonts, perquè hi ha gent que té molta cara i ve al poble a buscar aigua, i no pas poca, eh? Potser 200 litres d’aigua, és impressionant! Per això ara només tenim una font oberta. És un tema que cal prendre’s seriosament, tot i que sembla que aquest estiu tenim l’aigua garantida.  

Una de les preocupacions actuals és l’accés a l’habitatge, sobretot entre els joves. Com està la situació al municipi?
Amb les nostres condicions, l’Ajuntament no pot fer res pel que fa a l’habitatge. Hi ha hagut molta gent que ha vingut a viure a Vila-sacra, però de pisos i cases de lloguer pràcticament no n’hi ha. De fet, només hi ha una casa tancada. També cal pensar que quan vam entrar com a equip de govern, al cap de pocs mesos ens van tancar per la pandèmia i tot va quedar parat. Ara sembla que es torna a engegar i, per exemple, a la urbanització del Mas Moner es tornen a fer cases, potser no com les d’abans sinó adaptades a les necessitats i demandes de persones joves. Però de moviment n’hi ha. Davant de les escoles també hi ha una urbanització, però eren habitatges amb un preu molt elevat i això frena i fa que l’espai no estigui desenvolupat del tot, tot i que es mou i penso que aviat tindrem una altra urbanització, i anem per bon camí. El bàsic és que siguin propostes assumibles per a la gent jove. 

Una de les ambicions també era tirar endavant una residència per a gent gran. Com està aquest tema?
M’encantaria, i aquesta era una de les propostes que ens havien fet per a la construcció d’una altra urbanització, ja que una de les condicions és que a banda d’habitatges, també es construís un geriàtric, i això era fantàstic perquè tenim força població envellida, com és normal. Cal tenir clar que abans Vila-sacra era un poble de pagès, tothom era pagès, i ara només ens en queden tres o quatre. A més, tampoc hi ha massa indústria, tot i que tenim una gran zona industrial per desenvolupar i sembla que ara s’està movent i després de la covid hem fet un pas endavant. Tot i això, tornem a topar amb aquella burocràcia tan terrorífica. Entenc que hi ha d’haver control i cal fer les coses bé i els projectes amb cara i ulls..., però és molt farragós. I ara, sovint, tenim el dilema de «què som a Vila-sacra?». Un poble industrial? No. Un poble de serveis? Tampoc, i en aquest sentit tornem a topar amb Figueres. Costa que les botigues apostin pel poble perquè hi ha dos grans supermercats a tocar i sap greu no poder oferir aquest servei, però com hem de fer-ho? I la gent gran com ho farà?

El que teniu molt consolidada és la fira del calçot. Com es valora haver aconseguit aquest èxit?
Sí, és l’única fira d’aquesta temàtica que es fa a la comarca i funciona molt bé. Esperem que continuï així perquè el senyor que feia més calçots va morir, però el fill més o menys ho continua. És una fira que ens dona molta vida, tot i que abans encara donava més vida perquè els restaurants feien menús, i ara ja no perquè estan tancats... Però bé, esperem que vingui una bona ratxa i els restaurants del centre del poble tornin a engegar. En tot cas, aquest any es van coure més de vuit mil calçots i es van vendre bé, i això que va fer fred, però malgrat tot va haver-hi molt bon ambient. Potser els firaries van ser els que van quedar menys contents, pobres, ja que ens traslladen que des de la covid no es ven tant com abans... 

Anant a la part més cultural, quina és l’aposta que fa l’Ajuntament de Vila-sacra? 
Aquest és un tema que ens vam plantejar durant la legislatura passada i vam complir-ho, ja que vam decidir organitzar més actes, perquè com a equip de govern ens agradaria que la gent s’involucrés més en el poble i vam pensar com motivar-los. Així, vam decidir que cada mes faríem una activitat cultural. Sabem que no és gran cosa, però és el que ens permet el nostre pressupost, i cada mes fem una activitat com ara concerts, presentacions de llibres i teatre. A més, per la festa major busquem una bona orquestra. Val a dir que la participació ha millorat, vam començar essent quatre gats i ara ja som un petit exèrcit. El que més il·lusió fa és que la gent ho valori, i això és d’agrair. També un tema important en aquest sentit és que el poble va quedar gairebé orfe d’entitats, només quedava l’Associació de Dones, i ara en tenim una altra que és Vila-sacra Activa’t, que organitzen La Passió i també el Pessebre Vivent, que també té molt èxit de participació i deu ser l’activitat en què la gent més s’involucra.

Quina ha de ser la Vila-sacra del futur?
M’agradaria molt, i és una de les voluntats, que Vila-sacra desenvolupi més la seva zona industrial, perquè és una pena que tinguem tant d’espai i no estigui aprofitat. També m’agradaria que no s’acabés la pagesia i que la gent que ha vingut a viure al poble se sentís realment de Vila-sacra i participés més en totes les activitats. També tenim en marxa la depuradora, que depèn de l’ACA, i en principi l’han de fer en l’interval 2021-2027, i és molt important per al poble. Al final, què vol la gent? Que tot funcioni bé i per això treballa l’equip de govern. I també demanem compromís i que la gent jove s'impliqui en el poble.