Figueres ja pot aplicar el Pla de Sanejament Financer (2024-2025-2026) després que el pressupost del 2023 es tanqués amb un romanent de tresoreria negatiu (−811.000 €). El pla, acordat amb l’àrea de Tutela Financera de la Generalitat, va rebre la llum verda del ple de dijous passat —vigília de la Santa Creu— per 13 vots a favor (Junts i PP)  i 7 abstencions (PSC,ERC, CUP i Vox). 

El regidor d’Hisenda, Ramon Pastoret, va explicar que els motius del pla per a tres anys són «millorar els ingressos» i reduir la despesa. El mateix govern apunta que el document és de «màxims» i que la intenció és revertir la situació abans. El pla es va presentar com una eina davant una situació econòmica «no greu» però que era necessària per complir la normativa establerta. El mateix alcalde, Jordi Masquef, va assegurar que «no es feia per voluntat pròpia» i recordava que els consistoris amb romanent de tresoreria negatiu no poden demanar préstecs sense abans presentar un pla de sanejament. Davant d’això, Masquef  insistia que sense accedir al crèdit «la ciutat quedaria paralitzada». 

El pla de sanejament preveu un increment de l’IBI (impost sobre béns immobles) per al 2025 i el 2026. Tot  i això, l’alcalde va assegurar que aquesta serà «l’última mesura» que prendran per no augmentar la pressió fiscal a la ciutadania. Per tant, en funció de com s’executi el pressupost d’aquest 2024, s’acabarà incrementant o no l’impost. Concretament, l’augment seria d’un 7% el 2025 i d’un altre 7% el 2026. L’altra qüestió que sí que és ferma és el cobrament de la gestió de residus perquè la taxa no sigui deficitària, tal com exigeixen les directives europees.

Un altre àmbit del pla per augmentar els ingressos és desfer-se  de patrimoni. Està a la venda la Casa Nouvilas (967.000 €), que «tindria dos inversors interessats». També es planteja la venda d’un solar de Vilatenim, Can Sagrera, i l’edifici de la Fundació Clerch i Nicolau, i traspassar a la Generalitat la seu de l’Escola d’Hostaleria. D’altra banda, s’exercirà control pels ingressos de l’impost de construccions per garantir que l’impost sigui sobre la base del cost definitiu del projecte i no l’inicial. En el capítol d’ingressos, el pla també preveu cobrar la subvenció d’1,2 milions dels fons FEDER per a la rehabilitació de la Casa Natal de Salvador Dalí. 

L’altra qüestió que afecta els ingressos de les arques municipals són les factures que arriben d’anteriors exercicis. En aquest cas, 2,5 milions d’euros que s’han inclòs en el pressupost del 2024. L’alcalde alertava que pagar amb romanent de tresoreria era una «mala praxi» però admetia que «tots ho hem fet».

LLUFES. El PSC justificava el vot per ser un pla de sanejament extremadament «dur» i el seu portaveu, Pere Casellas, afegia que «no és cert que no queda res». El socialista també demanava a l’alcalde que aprofités la intervenció «per treure’ns la llufa de sobre».  Per la seva banda, Jordi Masquef tampoc vol que li pengin «aquesta llufa». Per això insistia: «S’intentarà fer les mateixes coses amb menys diners».  En el seu torn, l’exalcaldessa d’ERC, Agnès Lladó, va denunciar «mala fe de comunicació quan es va exposar la liquidació del pressupost, carregant contra el govern anterior». També  va afegir:  «Si algú pensava que la covid, la inflació i l’augment dels tipus que ha afectat les famílies no afectaria l’Ajuntament anava ben equivocat». 

Vox va demanar no tocar la butxaca dels ciutadans, i el portaveu de la CUP va admetre no entendre la situació i demanava que l’hi expliquessin. Finalment, el PP va culpar l’anterior govern de la situació i la seva portaveu deia estar «espantada» si el PSC i ERC consideraven el pla massa dur.