Com un artista fa evolucionar amb tan poc temps una obra tan madura, desacomplexada i contundent? Aquesta és la pregunta que vol resoldre l’exposició «Adrià Ciurana. M’abrigo de terra», a través d’una mostra formada per les millors peces del figuerenc. Les obres seleccionades pels comissaris Manel Gràvalos i Jordi Mitjà es poden veure al Museu de l’Empordà de Figueres fins al proper 11 de setembre.

Adrià Ciurana (Figueres, 1985 - 2018) va generar una quantitat important i heterodoxa d’obres, la gran majoria d’elles desconegudes pel gran públic. El seu catàleg creatiu navegava per la pintura, l’escultura i el videoart, i ara, revisades al detall pel dissenyador Manel Gràvalos i l’artista Jordi Mitjà, desemboca en aquesta exposició retrospectiva que recull els treballs realitzats entre els anys 2008 i 2018, i que destaca la seva diversitat metodològica i complexitat.

Una mostra que sorprèn no només per les peces en si, sinó també per la potencialitat de les idees que les van generar. Ciurana va ser un artista que, sense la voluntat d’aglutinar res ni de generar cap escena, va fer de connector entre poetes, dissenyadors, editors i artistes de diferents generacions.

MULTIDISCIPLINÀRIA. La mostra recull totes les facetes creatives de Ciurana amb peces com el conjunt titulat Lli lli pu put Lil·liput (2009-2011), on l’artista retrata el seu entorn fent feines de neteja. Les persones que escombren el lli brut semblen abstreure’s de la realitat, ens apareixen congelades en el temps, surant en un espai, en brut, que no els pertany.

L’escultura hi és fermament representada amb la sèrie Jocs per esperar la mort (2008-2009), i en els treballs videogràfics crida molt l’atenció el curiós partit de frontó de Demà plourà (2011), on es juga amb raquetes que són les escàpules d’una vaca.

ORDRE. A diferència d’altres mostres biogràfiques, aquesta no segueix un ordre cronològic. L’exposició mostra les obres clau dins l’extensa producció de l’artista, aquelles que van suposar un punt d’inflexió per a produccions posteriors. Hi conviuen autoretrats de l’etapa de formació amb obres d’una maduresa esclatant.

De fet, ha estat la troballa d’un poema entre els seus papers el que ha servit com a guia per endreçar-ho tot i per a la temporalització i disposició de les obres arreu de la sala. Aquest text també és el que dona nom al títol de la mostra.

ACTIVITATS PARAL·LELES. Al voltant de la mostra també s’han programat diversos actes per complementar-ne l’experiència. Un d’ells se celebra demà dimecres a partir de les set de la tarda, on els dos comissaris de la mostra oferiran una visita guiada. 

El 13 de juny hi haurà una conversa d’Alexandra Laudo i Jordi Mitjà al voltant d’aspectes relacionats amb l’exposició «L’emergència permanent». Una setmana després seran Cristina Masanés i Manel Gràvalos els que dialogaran sobre l’artista des de diferents perspectives en la trobada que té com a nom «Connexions». La darrera proposta serà al migdia del 8 de setembre, en què es tancarà l’exposició amb un vermut musical, a mode de finissage.