Un total de 20 barris són els escollits per la Generalitat per desplegar, durant el 2024, el programa Barris amb Futur. Entre les zones incloses hi ha els barris del Culubret i Sant Joan, considerats àmbits del territori d’especial complexitat. El Govern va aprovar el pla el passat mes d’octubre amb l’objectiu d’intervenir en polítiques socials i urbanes en zones del país triades segons indicadors socieconòmics i criteris qualitatius basats en la capacitat de resposta del territori.

Es tenen en compte indicadors com ara la població migrant, la renda baixa, l’índex de joves sense estudis o la renda mitjana per persona. El pla parteix de la premissa que si una població millora les seves condicions de vida allà on resideix, el territori (municipi) millora en termes de benestar col·lectiu. Per això el programa, que s’engega en fase pilot, durà a terme intervencions en tres àmbits: la millora dels espais de sociabilitat (equipaments, espais públics i organització veïnal); la millora de les condicions de vida (habitatge, ocupació i cures), i el foment de la igualtat d’oportunitats centrada especialment en infants i joves (educació, lleure, cultura, gènere i salut).
Un cop escollides les vint àrees d’intervenció sociourbana, es dissenyarà per consens l’estratègia a seguir segons les necessitats socials més importants a atendre de cada territori. A aquest efecte, es construirà una taula o equip de treball per definir i desplegar el projecte. Per revertir els indicadors socioeconòmics, cadascuna de les àrees identificades haurà de dissenyar per consens una estratègia d’intervenció que prioritzi les necessitats socials més importants a atendre. El programa  s’impulsarà a través de la col·laboració entre diversos departaments de la Generalitat (Drets Socials, Educació, Salut, Empresa i Treball i Cultura), els ajuntaments, el teixit associatiu, entitats del tercer sector, xarxes de l’economia social i empreses del territori. 

Figueres veu imprescindible  afrontar la transformació del sector oest des de les vessants socials, econòmica i urbanística conjuntament. Per això l’alcalde, Jordi Masquef, creu que «estem davant una oportunitat històrica per fer-hi front amb eines, recursos i voluntat política per part d’ambdues administracions».