El Govern de la Generalitat ha aprovat aquesta setmana el Projecte de llei de l’Estatut de Municipis Rurals de Catalunya. Un nou marc legal de referència que dona resposta a una reivindicació històrica de desenes d’alcaldes i alcaldesses de la comarca que tradicionalment s’han sentit des­atesos i discriminats per unes normatives i una burocràcia ideades per a municipis més grans i, per tant, amb més recursos.

El document redactat per l’executiu català ha comptat amb la participació de diverses entitats municipalistes. Es va començar a gestar a principis del 2022 precisament per donar resposta als requeriments del món rural, que volia que es tinguessin en compte les seves singularitats, demandes i necessitats. I vol ajudar a garantir l’arrelament de les persones que viuen en pobles petits i el seu accés als serveis en les mateixes condicions que la resta de ciutadans de Catalunya. 
En aquest sentit, es fixen tres objectius prioritaris: aconseguir l’equilibri territorial i la igualtat material dels habitants de les zones rurals, establir un sistema de finançament propi per garantir-los una prestació de serveis adequada, i fixar una sèrie de mesures per fomentar-hi l’activitat econòmica i així evitar-ne el despoblament.

L’ALT EMPORDÀ, COMARCA RURAL. El nou Estatut de Municipis Rurals de Catalunya, que entrarà en vigor quan hagi passat la tramitació parlamentària (serà ja durant la propera legislatura, després de les eleccions del 12-M), estableix per primer cop a la història la definició de «municipi rural». Diu que són aquells que tenen menys de 2.000 habitants, que estan en una comarca rural i que tenen una densitat inferior als 150 habitants per quilòmetre quadrat. A més, també fixa que els municipis de menys de 500 habitants i amb una densitat inferior als 12,5 habitants per quilòmetre quadrat rebran una consideració particular i s’identificaran com a «municipis d’especial atenció».
Amb aquests paràmetres, el document qualifica tot l’Alt Empordà com a comarca rural. I la seva incidència al nostre territori serà molt important, ja que la nova normativa empararà fins a 59 dels 68 pobles alt-empordanesos (vegeu-los al requadre de dalt). Només quedaran fora d’aquesta consideració les localitats de Cadaqués, Castelló d’Empúries, l’Escala, Figueres, la Jonquera, Llançà, Roses, Sant Pere Pescador i Vilafant. I dels 59 municipis rurals, 41 (és a dir, el 60% dels pobles de la comarca) es consideren d’especial atenció.

MESURES CONCRETES. En termes generals, la nova eina preveu diversos beneficis per als municipis rurals: crear una línia d’inversions específica emmarcada en el PUOSC; simplificar tots els tràmits administratius; augmentar les bonificacions tributàries; instaurar diverses mesures per facilitar l’accés a l’habitatge; i aplicar mesures d’incentivació de l’activitat econòmica. També es garantirà que els pobles tinguin mitjans econòmics, personals i materials per garantir les seves competències.

Això, en un àmbit més concret, es traduirà en una proposta de deduccions fiscals per traslladar la residència a un municipi rural, la rebaixa de l’impost sobre transmissions patrimonials, l’augment entre un 10 i un 15% de les ajudes al Fons de Cooperació Local de Catalunya, la creació d’un portal únic per simplificar i agilitzar els procediments amb l’Administració, o l’impuls d’una borsa d’habitatge rural i d’un paquet d’ajudes per als emprenedors i els autònoms, només per posar alguns exemples.

L’Estatut de Municipis Rurals tindrà rang de llei, de manera que la seva aplicació serà obligatòria. A més, disposarà d’un mecanisme de garantia conegut com a Rural Proofing. Es tracta d’una eina ideada per la Comissió Europea que obliga tots els Estats a revisar que les seves polítiques públiques incorporin una perspectiva per adaptar-les a les persones que viuen i treballen en zones rurals.