En aquesta entrevista parlem amb qui és batlle de Cantallops des de les eleccions de 2011. Sabartés explica quins són els projectes o iniciatives més importants del municipi i alguns dels projectes que li queden al tinter, que diu que en són molts. Un dels més rellevants és la reobertura de l’escola i, segons l’alcalde, compleixen amb les tres condicions principals que demana Educació.

És alcalde de Cantallops des de 2011. Què és el més important que ha pogut fer per al poble?
Quan vam entrar, la primera feina va ser estabilitzar, econòmicament, l’Ajuntament i gairebé tota la primera legislatura va estar encarada al manteniment i a fer algunes obres pendents del PUOSC, a més de la compra del local polivalent que hi ha al costat de la pista. També vam canviar l’enllumenat, ja que era de vapor de sodi, a leds, i amb això hem fet un estalvi bastant important. Pel que fa a la segona legislatura, ja vam començar a tirar endavant la pavimentació d’alguns carrers i vam poder fer més projectes. També vam informatitzar l’abastament de l’aigua per tenir-ne un bon control, i un altre dels projectes va ser adquirir la Rectoria, que tot i no ser una despesa visible, amb la compra ens vam assegurar que aquest edifici fos de titularitat municipal i tenim la pretensió de traslladar-hi el consistori. 

La xarxa bàsica és al dia?
Darrerament, amb l’última subvenció de l’Agència Catanala de l’Aigua el que hem fet ha estat canviar l’últim tram perquè el que anava fins al cementiri encara era fet amb canonades de fibrociment i havia tingut algunes fuites. D’altra banda, també hem posat en marxa la recollida porta a porta de la fracció orgànica i tenim un compostador mecanitzat per intentar reduir les tones que portem a l’abocador. 

Com ho ha entomat la població?
De moment és una acció voluntària i està bonificat a la taxa d’escombraries. Hi ha prop d’una quarantena de famílies que ho fan i, segons converses amb el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, és probable que s’acabi d’implantar la recollida porta a porta de totes les fraccions, d’aquí a un any i mig. 

I pel que fa a aquest mandat, quines intencions de govern hi ha sobre la taula?
Tenim el tinter ben ple. A mesura que hem pogut refer-nos econòmicament, ara és quan podem fer més coses. Tenim diferents projectes en marxa, com ara dues obres del PUOSC: canviar el clavegueram i fer tot el tram del carrer Figueres que arriba fins a la plaça. També el clavegueram de la plaça i la pavimentació d’aquest espai. Són dues obres diferents, però s’han de fer aquest any i de cara a l’any vinent han d’estar acabades. Paral·lelament, estem negociant la compra d’un dels solars pròxims a l’edifici on som ara, les antigues escoles i l’actual Ajuntament, per fer un aparcament dissuasori, ja que volem treure els cotxes de la plaça. Hi ha diumenges que no es pot ni passar de la mà de cotxes que hi ha aparcats i volem fer una plaça pensada més per a la gent. 

Un dels temes a l’aigüera és la reobertura de l’escola. Com avança?
Fa temps que està tancada, diria que va tancar als vuitanta, i veient que havien reobert l’escola de Palau de Santa Eulàlia, vam pensar que aquí tenim més mainada, tal com ens indica el padró. Hi ha més d’una trentena de nens i nenes i és cert que no sabem si n’hi haurà en un futur, però aproximadament sempre tenim aquest percentatge. Vam parlar amb el Departament d’Educació i ens van dir que si complíem tres condicions, podríem reobrir. Una de les condicions és tenir un local disponible, la segona és que hi hagi mainada suficient per reobrir-la, i l’última, que la reobertura no perjudiqui una escola veïna. I no seria el cas, ja que els escolars de Cantallops van a la Jonquera, que és una escola gran. El pròxim 24 d’abril tenim una reunió amb els tècnics d’Educació perquè ja ens han passat un seguit de requisits que hauria de complir l’equipament i hem de concretar alguns espais per intentar fer el mínim d’obres possibles. En aquest sentit, però, com que també hi ha un altre tema en marxa, que és el projecte de crear un espai polivalent i cultural a les cases que hi ha a tocar de la muralla, si l’escola tirés endavant, adequaríem aquest espai per a l’Ajuntament i en un futur nou pla d’obres, intentaríem abordar les millores de la Rectoria. Però no és fàcil i menys en pobles petits com Cantallops. 

"Ens preocupa no tenir gaire lloguer, ja que els preus de compra són elevats"

Una de les problemàtiques de la comarca és la manca d’habitatge per a joves. Com s’hi treballa des del municipi? 
Francament, és un dels problemes que  ens preocupa perquè no hi ha massa lloguer disponible, i d’habitatges a la venda n’hi ha, però a preus elevats perquè els pobles d’aquesta zona s’han anat reconvertint en pobles més turístics i de segones residències i s’estilen uns preus que no haurien de ser, però és clar... Si hi ha gent que ho compra, doncs els preus es mantenen a l’alça i això fa que sigui inaccessible per a joves.

Això és una problemàtica de la comarca.
És un problema, sí, i en tenim un altre, que és el planejament municipal, ja que aquest preveia unes grans zones d’actuació, amb  grans polígons, com si aquí es poguessin fer grans urbanitzacions, i per sort, en ser tan grans i en resultar una inversió tan elevada per urbanitzar-ho, ha fet que tot tiri enrere. El que passa, però, és que si algú del poble vol fer-se alguna casa més petita, tampoc pot fer-la perquè en ser zones d’actuació tan grans, s’hauria de des­envolupar tota la urbanització. Ara, però, parlant amb Urbanisme vam adonar-nos que el planejament que tenim excedeix en tres o quatre hectàrees el Pla territorial parcial de les comarques gironines per a Cantallops; aleshores, haurem de reduir tota aquesta previsió de creixement que va fer-se als anys noranta. És per això que ara farem una modificació del planejament per tal d’arreglar carrers i vies que no tenen sentit, fer zones per construir, però zones més petites, no tants macroespais com els que hi havia, per créixer a un nivell més adequat. 

Parlant del canvi de tendència del poble, com afectarà la regulació d’habitatges turístics?
Hem fet una transició de poble agrícola i ramader a un poble bàsicament turístic. L’únic que conservem és la vinya i un parell de ramats de vaques. Però la resta són hotels, restaurants... i una quinzena d’allotjaments d’ús turístic. Sortim a la llista de pobles tensats per aquesta problemàtica, ja que es considera que treuen opcions de lloguer. El que passa és que arran de la notícia, que ens sembla bé regular-ho, hi ha gent que demana el permís per tenir un as a la màniga, però potser ni la lloguen, per tant, ens sembla bé.

Hem parlat de jovent, però l’envelliment també és a l’ordre del dia. Quines opcions té la gent gran del poble? 
Es fan diferents activitats i propostes dirigides però no es preveu un equipament per a la gent gran com ara un centre, ja que estem  associats amb Agullana i hi ha un parell de persones de la tercera edat que van a l’Asil Gomis, al centre de dia. En aquest sentit, hem de parlar amb l’Ajuntament d’Agullana per ser partícips proporcionalment de les despeses que generen per al centre.

Hi ha bona entesa amb els pobles veïns, oi? 
Tenim molta col·laboració amb tots els pobles de per aquí a la zona, com ara Capmany, Sant Climent, Espolla... Vam intentar crear el Consorci dels Aspres, que no va tirar endavant perquè la llei Arsal va equiparar els consorcis als ens locals i t’obligaven a tenir les figures de secretari, interventor..., i qualsevol aportació es complicava i no tenia sentit, però col·laborem igualment sense la figura del consorci. Hi ha bona entesa entre tots els pobles i les sigles polítiques no influeixen en res. 

Un dels temes en ment és comprar l’antic molí fariner. Quan està previst?
Per a això no hi ha cap problema perquè hi ha entesa amb la propietat. És un antic molí fariner que hi havia a la part alta del poble, a sobre de la font de la Mel, i es veu clarament la infraestructura de la indústria hidràulica; hi ha l’edifici del molí, la bassa del molí, el rec que portava l’aigua, i tot això seria un material didàctic per saber com funcionava tot el que hi té relació. I es tractaria de comprar-ho, restaurar-ho i posar planells explicatius per entendre’n el funcionament. Ho intentarem fer durant la legislatura, però primer farem les obres del carrer Figueres i de la plaça que per desgràcia ens van concedir fa quatre anys al preu del moment, i ara els preus han canviat i haurem de mirar d’on surt el finançament. 

D’altra banda, com a tema calent tenim els parcs eòlics. El posicionament de l’Ajuntament és contundent cap al «no»? 
A Cantallops, n’hi havia tres de projectats i la gent hi està en contra, en general, perquè pensen que es podria instal·lar en algun altre entorn, ja que l’Albera és un dels nostres atractius i no volem veure-hi molins ni camins de 10 metres per instal·lar-los. Vam presentar-hi al·legacions, vam portar-ho al TSJC i, casualment, els tres projectats a Cantallops sembla que no prosperaran. Però, encara que no estiguin a Cantallops, no vol dir que si els posen a Espolla no ens afectin. No volem que ens malmetin l’Albera. Nosaltres hem fet tot el que hem pogut, no tenim tècnics per fer informes contundents, has de contractar serveis externs i tenen un cost molt elevat. Hem de lluitar-ho des del territori, cada poble ha fet el que ha pogut, però plegats tindríem més força. 

De cara al futur, cap on mira Cantallops?
Cantallops mira a ser un poble equilibrat, que pugui continuar vivint de la vinya i del turisme, però de manera sostinguda. No tenim cap pretensió de créixer massa, i cal tenir dues coses clares: el canvi de planejament, si és possible, i l’obertura de l’escola també poden fer que parelles joves amb fills s’interessin per venir al poble i fer la seva vida aquí.

I, amb voluntat de seguir al capdavant del poble?
Això ja no ho sé, nosaltres vam continuar perquè ara és el moment que podem fer tot el que teníem en ment. Depenent del que puguem fer aquesta legislatura i si hi ha una llista per agafar el relleu... Costa, però, trobar gent, eh? Ara, per sort, hi ha un grup de joves que han muntat la Comissió de  Festes i són prou trempats com per tenir una mica d’esperança pel que fa al relleu.  

Governar sense oposició és més fàcil. És la població qui li fa d’oposició?  
En pobles petits ets alcalde les 24 hores del dia, ets l’alcalde quan diumenge vas a fer el vermut, quan vas a fer el cafè o a esmorzar... La gent no sap diferenciar els moments i no pateixes, en aquest sentit,  perquè qualsevol cosa que passi te la diuen. És allò de «perdona que et molesti, ja sé que ara no és el moment, però...», i potser són coses particulars, eh? Però així estàs al dia de tot.