Maverick Viñales ha fet història. No és només és el què –proclamar-se vencedor d’una cursa amb tres fabricants diferents a l’era moderna (és a dir, MotoGP)– sinó el com. Sobretot el com, tenint en compte d’on partien les expectatives i el periple d’aquests darrers anys sense un rumb fix i delimitat. ‘Mack’ va travessar la línia d’arribada del Gran Premi de les Amèriques –Austin, Estats Units– amb una primera posició que no només suposava enfilar-se al calaix més alt del podi. Significava, també, l’alliberament d’un pilot que, amb 29 anys, continua essent un dels principals talents de la graella, encara que la sort no sempre l’hagi acompanyat. 

De tot això n’era conscient Viñales pocs minuts després de proclamar-se guanyador a terres estatunidenques. En declaracions als mitjans va fer balanç de la seva particular odissea pel desert: «Ha estat molt dur, hem patit molt. La meva família sap molt bé tot l’esforç que hi he posat i al final aquest esforç ha estat recompensat. Tinc moltes ganes d’abraçar la meva dona i les meves filles, que ho pateixen amb mi. A Àustria no sabia si havia de parar i no córrer més, i ara estic al capdamunt. Ha estat un fet històric i només vull donar les gràcies a totes les persones que m’han donat forces». 

I aquest escalf, juntament amb les seves aptituds, l’han conduït a tancar el cap de setmana perfecte: pole, rècord del circuit a la cronometrada, la volta més ràpida durant la carrera i triomfs amb autoritat a l’sprint de dissabte i a la cursa de diumenge. 

I això que en aquest darrer cas no ho va tenir fàcil. Un mal inici el va fer retrocedir diverses posicions. Semblava que tornaven els fantasmes del passat, però en aquesta ocasió ‘Mack’ els va esquivar per firmar una victòria sense precedents a MotoGP: la seva primera alegria majúscula amb Aprilia, que s’afegeix a les que també havia assolit amb Suzuki i Yamaha.

SALT A LA CLASSIFICACIÓ. El pilot alt-empordanès va copar el podi guarnit amb la careta de Batman. Exultant i feliç. Al darrere quedaven molts intents frustrats i algunes decepcions doloroses, però acostumat als ritmes diabòlics de la seva moto ja només pot mirar endavant. Ara, amb aquesta exhibició a Austin, el rosinc és tercer de la classificació general. No es pot renunciar a res perquè el millor Viñales ha tornat.